(Obscuritat)

VEU 1- Escac i mat.

(Pausa)

VEU 2- Vull la revenja.

VEU 1- El dia que vulguis.

VEU 2- Ara.

VEU 1- Ara mateix?

VEU 2- Sí.

VEU 1- Tens molta pressa. I si torno a guanyar jo o quedem en taules com fins ara?

VEU 2- Demà surto de viatge.

VEU 1- Un altre cop? I quant de temps seràs fora?

VEU 2- No ho sé.

VEU 1- Una altra missió especial?

VEU 2- Totes en són, d’especials.

VEU 1- Te n’aniràs molt lluny aquesta vegada?

VEU 2- Ni molt lluny ni molt a prop.

VEU 1- Agafaràs un avió, si més no.

VEU 2- És clar.

VEU 1- I la maleta que duràs pesarà gaire?

VEU 2- No et penso dir res més.

VEU 1- I si et dono la revenja?

VEU 2- Ara?

VEU 1- Sí, ara mateix.

(Pausa)

VEU 2- Només et diré que hi fa molta calor.

VEU 1- Aniràs a l’Orient Mitjà un altre cop?

VEU 2- No facis més preguntes.

VEU 1- No fa ni tres dies que n’has tornat, encara deus tenir el cap allà. No m’estranya que hagis perdut la partida avui.

VEU 2- De tota manera reconeix que era un avorriment fer taules cada vegada.

VEU 1- No em diguis que t’has deixat guanyar…

VEU 2- Ni m’he deixat guanyar ni tinc el cap enlloc que no sigui aquí.

VEU 1- Doncs jo de tu pensaria força en els quaranta-cinc graus a l’ombra que deu fer a l’Orient Mitjà.

VEU 2- Quaranta-set. De tota manera hi ha aire condicionat a tot arreu.

VEU 1- A tot l’Orient Mitjà, vols dir?

VEU 2- Allà on vaig jo.

VEU 1- Així vas al mateix lloc que les altres vegades? Es tracta de la mateixa missió?

VEU 2- No et diré res més. Vinga, juguem d’una vegada… Ara em toquen a mi les blanques i a tu les negres.

(Pausa)

VEU 1- Espera’t.

VEU 2- Què?

VEU 1- I aquest rellotge nou que portes?

VEU 2- Un reconeixement per la meva feina.

VEU 1- Ja és el segon, oi?

VEU 2- Sí, el segon.

VEU 1- Et pensaves que no me n’adonaria?

VEU 2- Ja sé que et fixes en tot, però també has d’entendre que no pugui satisfer la teva curiositat sempre.

VEU 1- Ni gairebé mai.

VEU 2- És inútil que insisteixis.

(Pausa)

VEU 1- En el fons és enveja.

VEU 2- Enveja?

VEU 1- Et tinc enveja perquè tu tens feina i jo no.

VEU 2- És qüestió de sort.

VEU 1- Només de sort?

VEU 2- I de no voler saber més del compte.

VEU 1- Vols dir de no fer preguntes, tal com faig jo.

VEU 2- Ho has dit tu, no jo. Vinga, et toca moure peça.

VEU 1- A mi?

VEU 2- Acabo de moure aquest peó.

(Pausa)

VEU 1- Saps? Pensava en quina mena d’empresa retribueix ara els seus empleats amb rellotges tan cars com el que tu portes.

VEU 2- Soc dels millors en la meva feina.

VEU 1- Això no ho dubto pas. Però avui en dia ni les grans empreses són tan esplèndides, si més no amb els seus guardaespatlles.

VEU 2- En això potser et donaré la raó.

VEU 1- Així per a qui és que treballes ara?

VEU 2- Per a qui em paga ara. I vigila que t’amenaço el cavall.

(Pausa)

VEU 1- Penso també que si no treballes per a cap empresa aleshores és que ara deus treballar per a algun govern…

VEU 2- T’agradaria que fos tot un mercenari, ja ho veig.

VEU 1- Així no treballes per a un govern estranger?

VEU 2- Em sembla que no estaré mai a l’altura de la teva imaginació i, sobretot, de la teva curiositat.

VEU 1- Aleshores treballes per al govern d’aquí?

VEU 2- S’han acabat les preguntes.

VEU 1- Però si només em falta saber l’objecte de la teva missió.

VEU 2- L’objecte?

VEU 1- Ja sé on vas i per a qui treballes. Ara em falta saber la raó de la teva missió, dels teus darrers viatges.

VEU 2- És secreta i prou.

VEU 1- Però ja en tens tots els detalls?

VEU 2- Tots els que em calen, com sempre.

VEU 1- Com sempre?

VEU 2- Més valdria que vigilessis el teu alfil ara.

(Pausa)

VEU 1- Però ben mirat, quin govern del món paga a ningú amb rellotges tan cars? Ni tan sols el govern d’aquí ho fa. Oi que no?

VEU 2- Tens raó. Ni tan sols el d’aquí.

VEU 1- Aleshores, si no és una retribució per feina es tracta d’un regal.

VEU 2- Ja no t’escolto. Jo jugo i prou. I tu hauries de fer el mateix si no vols acabar perdent la dama.

(Pausa)

VEU 1- Em sembla que ja sé quina és la teva missió.

VEU 2- De debò?

VEU 1- Vaja, n’estic segur.

VEU 2- És clar.

(Pausa)

VEU 1- Ves amb compte…

VEU 2- Què…

VEU 1- Escac al rei.

VEU 2- Ja ho veig.

(Pausa)

VEU 1- L’havies d’haver enrocat abans, el rei.

VEU 2- Ja ho sé.

VEU 1- (Canta) “És veritat i ho sé del cert, que un rei, a cavall, aquí caigué en ensopegar amb un formiguer”.

(Continua l´obscuritat)        

VEU 2- No té fred, Majestat?

VEU 3- Et sembla que tinc l’aire condicionat massa fort?

VEU 2- Si Sa Majestat es troba a gust…

VEU 3- Mires que no em constipi, oi?

VEU 2- És clar, Majestat.

VEU 3- Escolta, et vull fer un regal. Té.

(Pausa)

VEU 2- Un altre rellotge, Majestat?

VEU 3- És que no t’agrada aquest?

VEU 2- Sí, és molt maco.

VEU 3- I molt bo. És un Hublot Big Bang.

VEU 2- Però és que Sa Majestat ja m’ha regalat tres rellotges.

VEU 3- És una tradició familiar. A casa mai no hem pogut viure sense un bon rellotge a prop.

VEU 2- Moltes gràcies, Majestat.

VEU 3- Saps quin és el secret per ser puntual?

VEU 2- Tenir un bon rellotge?

VEU 3- No. Tenir una cita amb algú interessant, ja m’entens… (Riu)

VEU 2- Sa Majestat vol veure ara les notícies?

VEU 3- Sí, les notícies…

VEU 2- Les nacionals o les mundials?

VEU 3- No vivim en un món globalitzat? Doncs les mundials.

VEU 2- Així li posaré la BBC News.

VEU 3- Espera’t…

VEU 2- Sí, Majestat?

VEU 3- Quants amics de debò tens?

VEU 2- Amics, Majestat?

VEU 3- Creu-me, fins que els amics no es posen a prova no se sap quins ho són de debò o no. Però reconec que aquest cop potser se m’ha anat una mica la mà. També reconec que tinc moltes ganes de tornar a casa.

VEU 2- Vol dir a casa seva?

VEU 3- Però és que no sé si m’hi voldran. De sobte tothom s’ha posat en contra meu, no ho entenc. Qui sap si no podré tornar mai més a casa meva, i fins i tot me n’hauran de buscar una altra, de casa.

VEU 2- I un Parador Nacional?

VEU 3- Un Parador Nacional?

VEU 2- Sí…

VEU 3- Vols que vagi a viure a un Parador Nacional?

VEU 2- Mentre Sa Majestat tria una nova casa, és clar. Als Paradors s’hi està molt bé i n’hi ha molts per triar.

VEU 3- I qui ho pagaria? Perquè jo estic escurat del tot ara mateix. Però bé, és millor un Parador que qualsevol casalot que m’ofereixi Patrimoni Nacional, sense aire condicionat ni calefacció… Per cert, ara sí que fa una mica de fred aquí. Caldria apujar una mica l’aire condicionat, o millor sortim a fora una estona.

VEU 2- No l’hi aconsello, Majestat. Ara mateix s’ha girat vent i hi ha una tempesta de sorra.

VEU 3- Fins i tot el temps tinc en contra!

(Continua l’obscuritat)