Mi hijo aprende los nombres de las cosas

Mi hijo aprende los nombres de las cosas

OBRA DIARIA #051 // 19.04.2019 //   (Sale el niño, Teo, de año y medio. Lleva una trompeta.)   Me llamo Teo. Me llamo Teo pero no soy el Teo de los cuentos. Soy otro Teo. Soy un niño de año y medio. Esto al principio me causaba mucha confusión. Ya no. He aprendido a...
El origen de las especies

El origen de las especies

OBRA DIARIA #054 // 21.05.2020 //     Vagón de metro. Las puertas se abren y entra una mujer mayor, SAGRARIO. Empuja una cesta de ir a la compra con restos de basura, comida, cartones, mantas. Huele mal, va descalza, tiene los pies y las uñas negras, el pelo apelmazado. Fuma una colilla que ha...
La missió

La missió

Aquesta peça breu va ser escrita el març del 2021 amb motiu del dossier dedicat per la revista (Pausa.) a l'autora.
El futur

El futur

Estem aquí asseguts els tres en fila; davant nostre, els que ens escoltaran. Ara ja veuen que hi ha algú assegut davant seu, però sigui el que sigui el que veuen, no els diu res sobre qui són o qui seran aquestes persones. Res no els indica què passarà a continuació. Ens veuen; però encara...
Històries d'Istanbul, a contrapeu

Històries d’Istanbul, a contrapeu

Històries d’Istanbul, a contrapeu és una obra que s’inspira en la música otomana (que estructura el text i les accions). L’obra compta amb dotze personatges que es relacionen entre ells: intervenen amb dotze solos i també en diversos fragments de diàleg.
Déu és bellesa

Déu és bellesa

Déu és bellesa és una dramatúrgia de Kristian Smeds, estrenada a Hèlsinki l'any 2000, a partir la novel·la homònima de Paavo Rintala de 1959. El text es compon d'un pròleg i deu escenes que recreen deu quadres del pintor finlandès Vilho Lampi (1898-1936). A banda de ser un sòlid retrat de la persona-artista, aquesta obra...
Estació

Estació

En aquesta breu peça teatral, Cunillé ens situa en una vella estació de tren. Hi ha diversos personatges, tots sense nom, amb diferents funcions, procedències, adjectius, anhels... Petites històries efímeres en un mateix lloc. I un tren procedent de París cap a València, que s’atura...
Si tu i jo ens perdéssim demà l'un a l'altre (una fotografia de l'11 de setembre)

Si tu i jo ens perdéssim demà l’un a l’altre (una fotografia de l’11 de setembre)

Aquesta obra neix per un encàrrec del Festival Quartieri dell’Arte de Viterbo, que en 2010 em va demanar escriure una dramatúrgia per teatre-dansa, a partir d’una fotografia. La foto, ben coneguda (l’ús de la qual ha estat polèmica), retrata un home que es llença d'una de les torres bessones en flames durant els atacs del...
Estimada Medea

Estimada Medea

Estimada Medea d’Antonio Tarantino. Gramsci a Turi e altri testi © Ubulibri, 2009. Traducció d’Albert Arribas
El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí)

El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí)

El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí), de Victoria Szpunberg. TRILOGÍA LA FRAGILIDAD DE LA MEMORIA (Cómo narrar un hecho abismal: el del exilio y la última dictadura argentina)
T5

T5

T5 és una obra de l'autor britànic Simon Stephens. Traducció: Violeta Roca T5 ha de ser llegit per una dona d’uns trenta anys.
Forbína

Forbína

Per a Fran i per a Jan [1]S’abaixa el teló. XAVIER RIPOLL i un altre ACTOR s’apropen a prosceni i s’asseuen còmodament a terra, les cames penjant. XAVIER RIPOLL taral·leja una cançó, la mateixa que cantava a plens pulmons fa un no-res, abans d’abaixar-se el teló. L’ALTRE ACTOR, que encara no ha sortit a actuar...