Seguint l’habitual línia d’acostament a tota mena de vies alternatives per a l’expressió dramàtica, la Sala Beckett col·laborà, el passat febrer, en la realització d’un taller de creació radiofònica organitzat pel Centre d’Iniciatives i d’Experimentació per a Joves (CIEJ).
José Iges -director de l’espai Ars Sonora (RNE – Radio 2), conferenciant, músic i “indagador” tenaç dels virtuals usos creatius dels objectes sonors -conduí el curs i el centrà en allò que, amb desafortunat reduccionisme i òbvia mala traça, solem anomenar “radioteatre”, atenent tant els aspectes pràctics com les qüestions teòriques que el tema suscitava.
Les activitats pràctiques -condicionades, sens dubte, per alguns problemes tècnics i la premura temporal que la duració del taller imposava- varen tenir un interès merament il·lustratiu. Consistiren en uns exercicis d’improvisació fonamentats substancialment en la veu humana I en l’assistència a la gravació i el muntatge d’una “peça-per-escoltar” basada en El Doble de Blas-Ramón Armas ([1]) que s’emetrà en un dels futurs programes d’Ars Sonora.
En un altre ordre de coses, les nocions teòriques que serviren d’introducció al curs -acompanyades d’un mostreig d’autors tan heterogenis com Dick Higgins, Richard Attree, Pietro Formentini, etc.- tot i el seu caràcter volgudament divulgatiu, aportaren elements de reflexió cabdals que remetien a múltiples qüestions d’interès: el caràcter híbrid dels “audiodrames” on hi convergeixen codis d’altres manifestacions artístiques, les peculiaritats de la dramatúrgia radiofònica que admet “l’auditivitat” com una condició creativament fecunda, no com una insuficiència, la utilització referencial o mimètica dels objectes sonors en relació amb usos retòrics o suggestius d’aquests mateixos materials, la pertinència dels diversos contextos acústics, els imperatius tecnològics, etc, etc. El mòbil que guiava el taller era, en definitiva, el de procurar una aproximació a les especificitats d’un llenguatge artístic radiofònic i estimular noves iniciatives de creació. La singularitat i brevetat d’aquesta experiència valgueren -com a mínim- per posar-nos la mel als llavis. Si ha servit per impulsar treballs més ambiciosos, el temps ens ho dirà.
[1] Aquesta obra va obtenir el Premi de Ficció Radiofònica convocat pel CIEJ l’any 1989. La direcció i realització de J. Iges va comptar amb el suport tècnic de Jordi Rossinyol i Enric Garcia i amb la col·laboració artística de Raquel Carballo, Enric Llinàs i Josep Pere Peyró.