"teatre polític"
Apunts per a una lectura política del teatre de Harold Pinter

Apunts per a una lectura política del teatre de Harold Pinter

El poder entès com a amenaça que s’abraona damunt nostre sense que puguem adjudicar-li una forma concreta que ens permeti enfrontar-nos-hi. Aquesta és una constant del primer teatre pinterià: sovint els personatges es troben en situacions aparentment quotidianes però en les quals plana certa amenaça provocada per un poder superior de difícil concreció, de manera...
IDEOLOGIA I TEATRE: Qüestionari

IDEOLOGIA I TEATRE: Qüestionari

Constanza Brncic Monsegur Coreògrafa i ballarina MIRADAS Y CUERPOS (algunos apuntes sobre danza e ideología) Los bailarines de Pina Bausch siempre me parecieron dioses epicúreos, que se entregan al placer de sí mismos, desarrollando la eternidad en la perfección de su gesto. Los bailarines de Pina Bausch viven en Intermundia (los escenarios). Reflexionando sobre las relaciones...
Els marges de la marginació: el teatre burlesc català del segle XVIII

Els marges de la marginació: el teatre burlesc català del segle XVIII

El segle XVIII és un segle que mira de regular-ho tot, l’oci i el negoci; des del luxe i la indumentària fins a les persones que poden assistir als cafès o els símbols de la cortina del teló de boca. Entre les elits, tothom està d’acord amb el capellà del Quixot de Cervantes quan, contra...
Consideracions poelítiques (II)

Consideracions poelítiques (II)

[1] Poètica La dimensió poètica del teatre no es redueix, i tampoc no cal que sigui així, a la situació fictícia i a la seva representació —tot i que considero com a essencialment poètica l’operació que consisteix a inventar la realitat. El teatre també té a veure amb la llengua, o, més concretament, amb la...
Teatre polític: una carta de Londres

Teatre polític: una carta de Londres

El despatx de casa nostra és un soterrani diminut, d’uns tres metres per dos i mig, atapeït de documents, vora mil llibres, una pila de diaris vells i un ampoller de vi ben assortit. Té una cadira i una taula no gaire més gran que un ordinador portàtil. És tan sota terra que no cal...
El teatro y la política

El teatro y la política

Apenas he escrito este título para mi nota cuando ya me parece que, viajero en el tiempo, he retrocedido a viejas polémicas y reiteradas discusiones que casi nunca nos condujeron a alguna parte aunque sí nos ayudaron a caminar. La publicación hace cuarenta y cuatro años —¡nada menos!— de nuestro Manifiesto por un Teatro de...
Ödön von Horváth y el teatro popular

Ödön von Horváth y el teatro popular

1. Volksstück y Zeitstück Muchas de las obras que Ödön von Horváth llevan el subtítulo de Volksstück (pieza de teatro popular). Son, concretamente, las escritas en el período inmediatamente anterior al acceso de los nacional-socialistas al poder, es decir, Italienische Nacht (La noche italiana, 1931), Geschichten aus dem Wiener Wald (Historias de los bosques de...
Tabori a la zaga de Shakespeare

Tabori a la zaga de Shakespeare

La idea de Lovers and Lunatics: Desde el verano del 88 la consigna en el Kreis Theater fue Shakespeare, así, a la brava y en pleno, lanzada desde los acantilados rocosos de Menorca, donde su director, George Tabori, soñaba con un hipermontaje de nueve horas de duración, tres partes de tres horas cada una, que...
Vassiliev: La íntima comunicació

Vassiliev: La íntima comunicació

Barcelona, juliol de 1989. Des de fa ben bé dos anys assistim al que podríem anomenar gairebé “redescobriment” del teatre soviètic. Després de l’exili de Liubimov i el seu posterior fracàs en el món occidental, l’interès pel teatre soviètic ha vingut del bracet de la “perestroika” i s’ha centrat en un director que ha vist...