"memòria"
Escena relacional i xiuxiuejos a cau d'orella. Notes sobre el Simposi "Facin joc, formats, dispositius i aparells d’interacció (en l’escena relacional)"

Escena relacional i xiuxiuejos a cau d’orella. Notes sobre el Simposi “Facin joc, formats, dispositius i aparells d’interacció (en l’escena relacional)”

Es tracta d’un conjunt d’apunts i reflexions arran del Simposi Facin joc, formats, dispositius i aparells d’interacció (en l’escena relacional), celebrat a l’Institut del Teatre el 13, 14 i 15 d’octubre. L’article planteja un seguit de preguntes: Què és l’escena relacional en temps de pandèmia? On són els límits del joc? Com es crea l’espai...
Re-membrant el demos  [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

Re-membrant el demos [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

«Quin és l’espai i el potencial de la dramatúrgia i, per tant, del teatre en general en el nostre món contemporani, digital, globalitzat i cada dia més populista i anti-democràtic?» Partint d’aquesta pregunta l’estudiós alemany Peter M. Boenisch analitza quatre espectacles recents: Five Easy Pieces, de Milo Rau; Paisajes para no colorear, de La Re-sentida;...
¿Por qué los clásicos?

¿Por qué los clásicos?

He contestado a menudo a esa pregunta, pero no me molesta apenas contestar otra vez, porque el tiempo se desliza rápido y el pensamiento cambia. El problema de los clásicos es el problema de la memoria social o nacional. En consecuencia, el por qué se vuelve evidente: es indispensable trabajar sobre la memoria social, sobre...