"llengua i llenguatge"
Larry Tremblay’s «Talking bodies»

Larry Tremblay’s «Talking bodies»

En ocasió del taller d’escriptura intensiu que el dramaturg quebequès Larry Tremblay va impartir a l’Obrador de la Sala Beckett el passat mes de novembre, i de la lectura dramatitzada del seu primer text traduït al català, Abraham Lincoln va al teatre (trad. de Jaume Melendres), PAUSA ofereix la següent entrevista amb la intenció de...
Gemma Rodríguez per Claire Rengade

Gemma Rodríguez per Claire Rengade

Claire Rengade. Com «pastes» la teva llengua? Gemma Rodríguez. Quina pregunta més difícil. Em preguntes. I jo em pregunto. Que com pasto la meva llengua, quins ingredients faig servir per cuinar-la, i em poso a pensar i ho oblido tot. Un amic em va explicar la història de la formiga que va preguntar a un...
Claire Rengade per Jason Hall

Claire Rengade per Jason Hall

Jason Hall. Hola Claire! Claire Rengade. Hola Jason, a mi també m’agradaria entrevistar-te. Creus que l’escriptura anglesa existeix? J. H. Crec que el que és molt anglès és intentar trobar l’equilibri entre l’art intel·lectual i l’art popular. Qui millor ho va fer va ser Shakespeare, que va deixar una enorme empremta. C. R. També hem...
Teatre i llengua normativa. Notes sobre llibertat creativa i qualitat artística

Teatre i llengua normativa. Notes sobre llibertat creativa i qualitat artística

Finalment, entenc, el debat sobre la llengua dels textos teatrals cal situar-lo principalment en un eix concret de reflexió: el de l’edició textual. L’edició textual és aquell procés (o aquell conjunt de processos) que fa que un text que es troba en una versió A passi a una versió B, amb l’objectiu que en aquest...
Retrovisor. De llengua preterida a llengua pretèrita

Retrovisor. De llengua preterida a llengua pretèrita

Per al Dossier sobre «Llengua i Teatre» de l’últim número de (Pausa.), se’m demanaren unes línies sobre la situació de l’ús del català en l’àmbit de les arts escèniques, que jo veig un pèl preocupant pel que fa a la qualitat i pertinença lingüística. Els correctors, però, em van jugar una mala passada, perquè allà...
Els canvis en el català de l’escena en els últims trenta o quaranta anys

Els canvis en el català de l’escena en els últims trenta o quaranta anys

Evocarem una obra que, a part d’haver estat premiada pel text, va alçar polseguera en àmbits pulcres de la literatura del país, tot i que, per la noció que en tenim, més pel parlar descordat que no pas castellanitzat. Ens referim a Els Beatles contra els Rolling Stones, de Jordi Mesalles i Miquel Casamayor, estrenada...
El teatre no és pas Babel

El teatre no és pas Babel

«I es digué: “Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells”. Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió...
Qüestionari a Francesc Massip, Cristina Plazas i Mercè Sàrrias

Qüestionari a Francesc Massip, Cristina Plazas i Mercè Sàrrias

Com incideix la diversitat lingüística (els registres geogràfics o socials, diferents llengües en contacte…) en la teva feina? Pel que fa a aquesta qüestió, detectes algun problema, algun benefici, alguna cosa que grinyola, en el nostre context teatral? I en altres parts del món?   Francesc Massip Crític teatral i professor de l’Institut del Teatre...
Laurie Anderson. Una admiració

Laurie Anderson. Una admiració

La cultura nord-americana impregna les nostres vides com un magma porós, reticular, inabastable; els seus límits mateixos són impossibles de fixar. En el camp de les arts escèniques, per la seva naturalesa concreta i efímera, la influència està condicionada per la mobilitat dels espectacles més enllà d’un oceà. La dansa i la música tenen, en...
Les tra(d)icions triades

Les tra(d)icions triades

La tradició, aquella gran desconeguda. Ningú no en renegarà mai del tot, però ens solem conformar que aquesta confiança quedi reduïda a una pura qüestió nominal, de simple fe, de creure-hi sense fets ni cap mena de veïnatge amb aquell gran i obscur (per desconegut) objecte del desig, perquè en el fons és molt possible...
Martin Crimp i la recerca constant

Martin Crimp i la recerca constant

Arran de l’estrena d’El camp al Royal Court Theatre, el prestigiós crític de The Times Benedict Nightingale afirmava que «va començar a preparar mentalment la crítica suggerint que Crimp, les traduccions del qual gairebé superen el nombre d’obres originals, encara ha de trobar la seva veu» (2000 : 619). Podem afirmar sense por a equivocarnos...
La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció   L’entrada del Gran Canal de Venècia és un quadre fascinant i enorme que es conserva al Museu del Louvre de París. L’obra té la virtut d’haver deixat en les retines universals una imatge clara i permanent de la ciutat més decadent i alhora més sublim del món. Seria fàcil concloure...