"espectador/públics"
Escena relacional i xiuxiuejos a cau d'orella. Notes sobre el Simposi "Facin joc, formats, dispositius i aparells d’interacció (en l’escena relacional)"

Escena relacional i xiuxiuejos a cau d’orella. Notes sobre el Simposi “Facin joc, formats, dispositius i aparells d’interacció (en l’escena relacional)”

Es tracta d’un conjunt d’apunts i reflexions arran del Simposi Facin joc, formats, dispositius i aparells d’interacció (en l’escena relacional), celebrat a l’Institut del Teatre el 13, 14 i 15 d’octubre. L’article planteja un seguit de preguntes: Què és l’escena relacional en temps de pandèmia? On són els límits del joc? Com es crea l’espai...
Desengranando el circo

Desengranando el circo

Conversa entre la creadora i investigadora circense Vivian Friedrich i el també creador i pedagog Johnny Torres, mantinguda en diferents espais entre 2017 i 2019, en què reflexionen sobre el concepte de dramatúrgia i la (im)possibilitat de definició del circ contemporani, que aposta pel compromís amb la societat, allunyat tant de la idea més tradicional i convencional del...
Feeling Alive [El potencial performatiu del comissariat]

Feeling Alive [El potencial performatiu del comissariat]

En aquest article, el dramaturg i comissari independent Florian Malzacher acosta l’acte del comissariat al fet performatiu. A través d’un recorregut per diverses iniciatives que van més enllà de les arts en viu o de la pràctica visual, com ara peces site specific dins dels habitatges d’un bloc de pisos o una exposició dansada dins...
Re-membrant el demos  [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

Re-membrant el demos [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

«Quin és l’espai i el potencial de la dramatúrgia i, per tant, del teatre en general en el nostre món contemporani, digital, globalitzat i cada dia més populista i anti-democràtic?» Partint d’aquesta pregunta l’estudiós alemany Peter M. Boenisch analitza quatre espectacles recents: Five Easy Pieces, de Milo Rau; Paisajes para no colorear, de La Re-sentida;...
«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

En aquesta trobada moderada per Carles Batlle, el dramaturg, director i actor uruguaià Gabriel Calderón repassa la seva trajectòria tot reflexionant, essencialment, sobre els seus textos Ex, que revienten los actores i Or. Tal vez la vida sea ridícula, posant l’accent en què significa, per a ell, ser dramaturg en el seu context geogràfic, històric...
Subjetividad y emoción

Subjetividad y emoción

Javier Daulte parteix de la seva pràctica com a dramaturg i director per posar en comú termes com la subjectivitat i la emoció en el teatre. En aquest article, reflexiona sobre la multiplicitat d’interpretacions que es donen en el fet escènic i les possibilitats que tenen a l’abast tant directors com intèrprets per beneficiar-se’n. La...
Experimentació formal, ètica i representació al teatre de debbie tucker green

Experimentació formal, ètica i representació al teatre de debbie tucker green

En aquest article, el professor de literatura anglesa i estudis teatrals de la Universitat de Barcelona Enric Monforte analitza la trajectòria de la dramaturga britànica debbie tucker green. Monforte es fixa en aspectes com la responsabilitat de l’espectador en les representacions de tucker green o com l’autora se serveix d’històries individuals per «remarcar la seva...
Violència de les formes, formes de la violència: el teatre de debbie tucker green

Violència de les formes, formes de la violència: el teatre de debbie tucker green

A partir de l’estudi dels textos dirty butterfly i random, Mireia Aragay analitza els elements de violència formal que la dramaturga britànica debbie tucker green desplega a les seves peces. Posant-la en relació amb el pensament de figures com Judith Butler o Jacques Rancière, Aragay desgrana la utilització que l’autora britànica fa d’elements dramatúrgics com...
«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

En aquesta entrevista, Krystian Lupa repassa la seva trajectòria professional durant els darrers trenta anys; des de la transició política a Polònia, del règim comunista al capitalista —amb totes les implicacions teatrals i socials que això va comportar—, a la relació del director amb els autors que més ha admirat i/o adaptat —Bernhard, Kantor, Dostoievski,...
Deu anys de TNT. Deu anys de creació escènica contemporània

Deu anys de TNT. Deu anys de creació escènica contemporània

En l'avinentesa del 10è aniversari del festival TNT, la revista (Pausa.) propicia una trobada entre Pep Pla, director artístic del festival, i Alejandro Curiel, Oriol López, Oriol Morales i Verónica Navas, quatre creadors que han passat pel TNT en la seva darrera edició, el 2017. En la conversa, s'aborda des dels inicis del TNT fins...
CROQUIS: representació d’un lloc

CROQUIS: representació d’un lloc

Dins del que coneixem com a «mundillo teatral», és habitual que una setmana abans de l’estrena d’una peça algú de l’equip et convidi a veure’n un assaig general. En acabar, si l’espectacle t’ha interessat, si té força, si t’ha sorprès o t’has emocionat resulta molt fàcil compartir les teves impressions. Però si no ha estat...
Roland Schimmelpfennig, o la reivindicació de la ficció

Roland Schimmelpfennig, o la reivindicació de la ficció

En aquesta conversa amb Carles Batlle, el dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig reflexiona sobre diferents paràmetres de l’escriptura contemporània com ara el tractament de la violència i l’horror, el diàleg entre escriptura i actualitat, el retorn a les narracions, la irrupció de la fantasia o els procediments i estructures que ell mateix utilitza en els seus...