L’el·lipsi de l’individu
Caryl Churchill és una autora fortament influïda per una gran varietat de corrents filosòfics (Nietzsche, Arendt, Foucault...). Aquest article se centra en les influències filosòfiques presents a les seves darreres peces teatrals i en com l’autora les utilitza per posar en crisi els conceptes d’identitat i individu.
Les obres de Caryl Churchill del nou mil·leni: Postdramatisme, ètica, capitalisme radical
Un anàlisi de la trajectòria de la dramaturga britànica Caryl Churchill, centrat en les seves darreres obres (This is a Chair, Far Away i Seven Jewish Children).
Far Away, o el apocalipsis del lenguaje
Anàlisi del procés progressiu de pèrdua de sentit en el llenguatge a l’obra Far Away de Caryl Churchill. La peça es compara amb el tríptic El Jardí de les delícies, de Hieronymus Bosch, establint paral·lelismes entre les diverses taules d’aquest i els tres actes de l’obra de Churchill.
Caryl Churchill: La dramaturga de les paraules
El director d’escena Jordi Prat i Coll relata la seva experiència personal com a traductor i director de les peces de Caryl Churchill "Lluny" i "Una còpia". Prat i Coll comparteix algunes interioritats d’aquestes produccions i aprofita el seu coneixement de la dramatúrgia de Churchill per fer un anàlisi no exhaustiva ...
FITXER. Drunk enough to say I love you? (Prou begut per dir que «t’estimo»?), de Caryl Churchill
Autora: Caryl Churchill Editorial: Nick Hern Books – Royal Court Theatre Personatges: Sam i Jack Any: 2006 Idioma: anglès Sinopsi original: Jack faria qualsevol cosa per Sam. Sam faria qualsevol cosa. Comentari: Si tenim en compte només el títol, podríem pensar que es tracta d’una versió anglesa de T’estimo si he begut, d’Empar Moliner, o...
Carles Batlle i Jordà, Ferran Dordal i Lalueza, Iban Beltran, Òscar González, Pastora Villalón, Pere Riera
Notes sobre la fragmentació en el drama contemporani (II)
De la teoria a la pràctica Carles Batlle i Jordà Al número anterior de Pausa va aparèixer la primera part d’aquestes notes. Hi explicava que el treball de fragmentació en la dramatúrgia contemporània indueix a la ruptura, a la multiplicació dels punts de vista, a la descomposició del real (o, si més no, de la...
