La Magda Puyo és una figura polièdrica i central del panorama escènic català. La seva carrera abraça un ampli ventall d’àmbits de treball com a directora teatral, gestora i pedagoga. Els seus espectacles, d’estils i orígens molt diferents, tenen en comú no deixar ningú indiferent perquè la Magda està compromesa amb l’experimentació i el risc des del rigor. És una de les professores de referència dels estudis de Dramatúrgia i Direcció de l’Institut del Teatre. Amb ella diverses generacions de dramaturgs, directors, actors i escenògrafs s’han plantejat per què volien fer teatre i fer-ho cada vegada que endeguen un projecte. La Magda els ha mostrat el fet creatiu com un acte endreçat i organitzat que es pot abordar de manera racional, però alhora els ha obligat a obrir la porta del seu instint i els seus impulsos, a ser personals, apassionats i vehements. No hi ha dubte que quan una dona arriba a una posició de poder (directora de l’Institut del Teatre) és una heroïna.
Per tot plegat la revista (Pausa.) li ha volgut dedicar un dossier i fer-li un homenatge. Els set articles que trobareu a continuació pretenen analitzar la seva carrera com a directora, investigar la clau del seu èxit, els seus secrets i estratègies i entendre la seva manera de treballar, però sobretot acostar-se a la seva personalitat i transmetre allò que és més difícil de descriure: la seva energia, la seva força i la seva passió, amb l’objectiu d’il·luminar i contagiar més generacions de creadors.
Des dels seus inicis amb la companyia Metadones trobareu una anàlisi transversal de la seva carrera com a directora escènica, entrareu en la intimitat dels seus processos d’assaig i del seu rol de professora, però sobretot comprovareu com la Magda deixa empremta i la seva influència s’ha de tenir en compte quan es vol entendre el teatre contemporani a Catalunya.
El dossier Magda Puyo conté els següents textos:
Magda Puyo: L’art com a eina de coneixement. Ricard Gázquez
Magda Puyo y las desopilantes bacantes. Graciela Gil
La immensitat del camp de batalla (algunes de les maneres de fer de la Magda Puyo com a directora). Carles Mallol
Magda Puyo o la generositat (d’una directora que munta textos contemporanis autòctons). Carles Batlle
De com es juga amb la Magda Puyo. Anna Güell
Quatre gestos per explicar la Magda. Laia Alsina Ferrer
Magda Puyo, intuïció del futur. Pablo Ley
1 comment
Teresa Urroz says:
gen. 10, 2017
Fantàstic! Ja era hora que aquesta gran directora tingués un espai propi d’anàlisi i reconeixement.