Acabàvem el 2020 preguntant-nos fins a quin punt l’aparició de la pandèmia, i totes les restriccions i obligats canvis d’hàbits que aquesta provocà (i continua provocant), posaven en qüestió la nostra manera de viure i el nostre mateix concepte de normalitat. Aquest 2021, segon any de pandèmia, hem viscut moments molt diversos, però si per alguna cosa pensem que s’ha caracteritzat l’any és pel fet que hem aconseguit, a pesar de totes les dificultats, les múltiples cancel·lacions i canvis de plans, conviure amb la pandèmia i aprendre a gestionar aquesta situació permanentment mudable. D’alguna manera la pandèmia ha passat a formar part del nostre dia a dia, ha perdut el caràcter d’excepcionalitat, i, tot i continuar-nos resultant summament hostil i agressiva, s’ha tornat quotidiana. ¿Potser hem après a habitar la incertesa? En aquest sentit ens semblen pertinents les paraules d’Alexandra Pirici, a l’extens article que encapçala el número d’enguany i que dona continuïtat al dossier Més enllà del confinament, iniciat al número anterior:


Potser podem veure la crisi de la Covid-19 com un assaig: un tast de com hauria estat el món de totes maneres si el nou coronavirus no l’hagués interromput i l’hagués deixat avançar lliurement en la direcció en què ja estava anant.

 

La coreògrafa i creadora romanesa entén la pandèmia no tant com un moment de trencament, sinó més aviat com una acceleració de la situació preexistent, i per aquest motiu relativitza —sense negar-la— l’excepcionalitat de la situació present, i la situa en relació a tensions més endèmiques de la societat actual, per acabar reivindicant la necessitat del cos i de les arts com a espai social d’experimentació.

 

Però si alguna altra cosa ha evidenciat també aquest 2021 és la necessitat imperiosa de no aturar els projectes i de donar-los continuïtat a través de les línies d’investigació i interès ja esbossades amb anterioritat. Per aquest motiu, i agafant com a pretext el cicle que la Sala Beckett va organitzar al voltant de l’autora, hem decidit que valia la pena dedicar a Lluïsa Cunillé un dossier dins de la nostra revista. L’encarregat de coordinar aquest dossier, que tindrà continuïtat durant el proper número, ha estat l’Albert Arribas, un dels millors coneixedors de l’obra de Cunillé, a la que s’ha acostat com a editor i director d’escena. La seva idea ha estat mirar d’oferir una visió renovada del teatre de Lluïsa Cunillé, allunyant-se dels llocs comuns crítics que l’han acompanyat des dels seus inicis. Per això ha convidat a una sèrie de figures, com la novel·lista Cristina Morales, el crític cultural Víctor Lenore, la filòsofa Laia de Ahumada o el dramaturg Dimitris Dimitriadis, totes elles aparentment allunyades de l’univers Cunillé, a llegir diverses obres de l’autora des dels seus respectius punts de vista. El dossier es completa amb La missió, una peça breu i inèdita, que la mateixa dramaturga ha tingut la gentilesa d’escriure’ns amb motiu del dossier que li estem dedicant.

 

Una altra autora present en aquest número 43 és la dramaturga i filòsofa eslovena Bojana Kunst, amb les seves reflexions «Sobre la potencialitat i el futur de la performance». Kunst, de qui ja havíem traduït alguns articles als darrers números, defensa en aquest article les arts escèniques com a estratègia per resistir la incessant actualització del present i la constant projecció cap al futur que exigeix el model capitalista.

 

D’ençà que (Pausa.) es va convertir en una publicació únicament digital, teníem ganes d’experimentar amb les diferents possibilitats que el format ens podia oferir. Per això estem molt contents d’haver pogut tirar endavant el podcast Àrea 44/45 dirigit, coordinat i conduït pel Joan Solé. El podcast, en forma de conversa, està centrat en els processos de creació i als primers episodis hem pogut escoltar Marina Garcés i Carlota Subirós (episodi 1), Isla Aguilar, Miguel Oyarzun i Aitor Tejada (episodi 2), Stefan Kaegi i Roger Bernat (episodi 3), cabosanroque, Damien Bazin i MANS O (episodi 4), Pablo Messiez i Fernanda Orazi (episodi 5), Mònica Almirall, Albert Arribas i Jordi Oriol (episodi 6), Bruna Cusí, Àurea Márquez i Vicky Peña (episodi 7), Tena Busquets, Rafa Milán i Margarida Troguet (episodi 8) i Victoria Szpunberg i Nao Albet (episodi 9). Als propers números esperem poder continuar experimentant amb diferents possibilitats de l’àmbit digital.

 

Com sempre, esperem que tot plegat sigui del vostre interès i us convidem a contactar amb nosaltres a través del correu electrònic pausa@salabeckett.cat per fer-nos arribar qualsevol tipus de comentari, suggeriment o proposta.

Desembre de 2021

 

 

(Pausa.) 43

Dossier Més enllà del confinament

«Vull que la meva escriptura sigui fotografiada per explicar el moviment de la meva mà», d’Alexandra Pirici

 

Dossier Lluïsa Cunillé
La nit de Lluïsa Cunillé: parece un obituario pero es un informe de vida laboral, de Cristina Morales
El banquete de las consecuencias, de Víctor Lenore
Diàleg d’ombres de Lluïsa cunillé i Junichirô Tanizaki, de Laia de Ahumada
Del drama al drama, de Dimitris Dimitriadis
La missió, de Lluïsa Cunillé

 

Sobre la potencialitat i el futur de la performance, de Bojana Kunst

 

Àrea 44/45
Episodi 1: Marina Garcés i Carlota Subirós
Episodi 2: Isla Aguilar, Miguel Oyarzun i Aitor Tejada
Episodi 3: Stefan Kaegi (Rimini Protokoll) i Roger Bernat
Episodi 4: cabosanroque, Damien Bazin i MANS O
Episodi 5: Pablo Messiez i Fernanda Orazi
Episodi 6: Mònica almirall, Albert Arribas i Jordi Oriol
Episodi 7: Bruna Cusí, Àurea Márquez i Vicky Peña
Episodi 8: Tena Busquets, Rafa Milán i Margarida Troguet
Episodi 9: Nao Albet i Victoria Szpunberg