«Els miralls són enganyosos»: espai, mirada i desig a «La col·lecció» (1961)
Mireia Aragay analitza com a La col·lecció Harold Pinter posa en joc el concepte de “veritat” des de diversos prismes (narratiu, discursiu, ideològic). Segons l'autora, Pinter utilitza aquest escenari per apuntar «l'equilibri tens i inestable» de la cultura patriarcal anglesa dels anys 50 i 60, sustentada en l'heteronormatiu i en la distorsió de la dona...
La quimera del manipulador d’objectes
El creador escènic Xavier Bobés ens acosta a la poètica del teatre d’objectes on, mitjançant els codis proposats pel manipulador, els objectes esdevenen metàfora. Els objectes tenen per se un significat. Els creem buscant un sentit a la seva existència, una utilitat més o menys vàlida, més o menys útil / inútil. Els hem projectat...
Juego y Compromiso: el Procedimiento
En un exercici profund d’assumpció de la responsabilitat que s’imposa com a artista, el director i dramaturg argentí Javier Daulte es planteja quins són els procediments en els que cal situar la mirada a l’hora d’entendre les responsabilitats internes i externes de l’exercici teatral. Daulte posa en valor tot el sistema de relacions i regles...
La palabra el ruido y la música
En aquest text escrit per a ser llegit en les xerrades de El Festival de la Palabra (Tecnópolis, 2015) el director i dramaturg Javier Daulte posa en qüestió la formació teatral metòdica, els continguts artístics i l’ús dramatúrgic de la paraula. D’aquesta manera proposa entendre el text com a so i com a música abans...
