Introducció Dossier Albert Mestres
Des de (Pausa.) hem volgut parlar de l’Albert Mestres, dramaturg, poeta, narrador, director d’escena i traductor, per conèixer més a fons la seva obra i la seva manera d’escriure, de pensar. No podem menystenir un home que, des de la seva calma aparent, no para d’escriure i estrenar coses de naturalesa i mida diverses que...
Poètica
Albert Mestres parla sobre la funció poètica del teatre i fonamenta la seva producció en la metàfora com a mecanisme generador de significats paral·lels. Per il·lustrar la teoria, desgrana dramatúrgicament la seva darrera peça “Farsa”, estrenada al Grec 2016.
Un director d’escena dins l’obra dramàtica d’Albert Mestres
Des d'un punt de vista testimonial i analític, el director teatral Joan Castells repassa tres de les peces d'Albert Mestres que ha portat a escena: Dramàtic (2002), Dos de dos (2008) i Vides de tants (2003).
Tres mirades personals sobre Albert Mestres
Tres mirades personals sobre Albert Mestres.
Com cuinar l’Albert Mestres… quatre apunts gastronòmics sobre La partida o Còctel de gambes
Marc Chornet recorda un dels seus primers muntatges, La partida o Còctel de gambes, un text de Mestres a què s'enfrontà com un «procés d’aprenentatge i descoberta [...] íntim, intel·lectual, emocional». De l'escriptura de Mestres destaca l'experimentació formal, la dramatúrgia no-evident.
L’home rere la ploma. Entrevista a l’Albert Mestres
Glòria Balanyà entrevista l'Albert Mestres, figura a la qual s'ha dedicat un dossier homònim al número 38 de la revista. Balanyà s'interessa per la vessant més personal de l'autor.
En i Off Cartell o l’autor editor
Partint de converses amb l'autor i de reflexions pròpies, Ruth Vilar rememora el paper d'Albert Mestres al capdavant de les col·leccions de textos teatrals En Cartell (que recollia majoritàriament els textos presentats a la cartellera) i Off Cartell (desvinculada de l'estricta programació). Vilar destaca la funció de Mestres, que anava molt més enllà de les...
Introducció al Dossier Magda Puyo
Acostar-se a la figura de Magda Puyo és acostar-se a una figura polièdrica i central del panorama escènic català contemporani.
Magda Puyo: L’art com a eina de coneixement
Ricard Gázquez fa un retrat transversal de Magda Puyo tot repassant la seva trajectòria com a directora, pedagoga, gestora i, en definitiva, com a dona de teatre.
Magda Puyo y las desopilantes bacantes
El testimoni personal de Graciela Gil desvela l’àmbit més experimental de Magda Puyo (en relació als processos de creació de la companyia Metadones).
La immensitat del camp de batalla (algunes de les maneres de fer de la Magda Puyo com a directora)
Carles Mallol sintetitza els principis i procediments que Magda Puyo aplica als seus processos de treball; paràmetres que, en tant que dramaturg, l’han ajudat a conformar el seu propi punt de vista sobre la creació teatral.
Magda Puyo o la generositat (d’una directora que munta textos contemporanis autòctons)
Carles Batlle, que ha treballat al costat de Magda Puyo en el muntatge de Trànsits, ens ajuda a entendre el paper de l’autor com a dramaturg dels propis textos.
