Lluïsa Cunillé

Articles
Del drama al drama

Del drama al drama

En aquest article el dramaturg grec Dimitris Dimitriadis reivindica, amb una lectura oportunament paral·lela de les obres Islàndia i Occisió de Lluïsa Cunillé i El teatre postdramàtic de H. T. Lehmann, la dimensió essencialment poètica del fet teatral i, per tant, el valor fonamental que té la dramatúrgia a l’hora d’aconseguir que la relació del teatre amb la...
La missió

La missió

Aquesta peça breu va ser escrita el març del 2021 amb motiu del dossier dedicat per la revista (Pausa.) a l'autora.
Diàleg d’ombres de Lluïsa Cunillé i Junichirô Tanizaki

Diàleg d’ombres de Lluïsa Cunillé i Junichirô Tanizaki

La filòloga i escriptora, Laia de Ahumada, planteja un diàleg entre algunes peces de Lluïsa Cunillé i Elogi de l’ombra de Junichirô Tanizaki. De Ahumada valora la capacitat de trobar bellesa dins les profunditats ombrívoles de l’ànima humana, tan present en els textos de Tanizaki com en els de Cunillé, on “allò que s’amaga té tant o més valor que allò...
El banquete de las consecuencias

El banquete de las consecuencias

L’assagista Víctor Lenore, a partir de la lectura d’algunes de les obres més representatives del teatre explícitament sociopolític escrit per Lluïsa Cunillé al llarg dels darrers dotze anys, posa en valor el discurs crític amb què Cunillé retrata una realitat política endèmicament corrupta marcada per unes dinàmiques sentimentals que contribueixen a silenciar l’augment de desigualtat...
'La nit' de Lluïsa Cunillé: parece un obituario pero es un informe de vida laboral

‘La nit’ de Lluïsa Cunillé: parece un obituario pero es un informe de vida laboral

L’escriptora Cristina Morales s’aproxima a l’obra La nit (2006) de Lluïsa Cunillé. En una època en què el treball es filtra fins als espais més íntims, Morales evidencia la crítica irònica implícita en uns personatges que viuen asfixiats per un món laboral precari que ni és vida ni els permet ser lliures.   Salí en...