Victoria Szpunberg
L’ètica d’una escriptura que ens recorda el futur
L’article analitza diverses constants presents a l’obra dramàtica de Victoria Szpunberg, com la temporalitat, la memòria o la història, i se centra principalment en el caràcter ètic que aquests conceptes assoleixen dins de la seva escriptura.
«La memoria es de un dolor muy agudo»
Trauma, discursos y dilemes éticos en La fragilidad de la memòria, de Victoria Szpunberg
El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí), de Victoria Szpunberg
Succinta i concentrada anàlisi de la peça de Victoria Szpunberg El meu avi no va anar a Cuba (el meus pares sí), que pren com a fil conductor el concepte d’heterogeneïtat (estètica, expressiva i idiomàtica).
El teatre de Victoria Szpunberg: una microfísica del poder. Sobre L’aparador, La màquina de parlar i Boys don’t cry
L’autor analitza tres peces de Victoria Szpunberg basant-se en la idea que, a diferència de la majoria de les obres de la dramatúrgia catalana actual centrades en els conflictes...
El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí)
El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí), de Victoria Szpunberg. TRILOGÍA LA FRAGILIDAD DE LA MEMORIA (Cómo narrar un hecho abismal: el del exilio y la última dictadura argentina)
