Textualitat contemporània
Els contes que m’explico
Des de petit, l’Iván Morales cultiva l’hàbit de explicar-se a ell mateix i al món contes que l'ajuden a trobar el seu lloc i la seva identitat i a entendre el seu entorn.
Visions, reflexes i reflexions sobre el text teatral
La creació dramàtica de Jordi Oriol està molt lligada a l’espai, al temps, a la llengua, a la forma i, en definitiva, a la seva biografia.
Lo contemporáneo y la estupidez
Segons aquesta autora, qualsevol dramatúrgia escrita avui és contemporània i alhora és «de text», perquè tot és text: el silenci, el moviment o la seva absència.
El text com a bastard
El text, diuen els autors, està molt sobrevalorat. Palacios i Serrano conceben la seva creació com una escriptura amb imatges i altres elements que juguen a un mateix nivell dramatúrgic. Així doncs, el text s’allibera i interactua amb altres llenguatges tot engendrant fills bastards i rebels.
El acento de mi abuelo
Victoria Szpunberg reivindica els seus orígens culturals, familiars i històrics i els múltiples accents que cohabiten avui en dia al nostre entorn. L’escriptura és una fuga i alhora un acte de resistència. Però, des d’on escrivim i per a qui? I, finalment, com fem conviure la qualitat artística i cultural amb la realitat dels nostres...
Contra la literatura
Segons Joan Yago, el text teatral no és una forma de literatura. El dramaturg situa el valor de la textualitat contemporània en el context d’un gran fracàs que encara no ha tingut lloc. No només importa «com s’escriu», sinó sobretot «com es llegeix». Així doncs, la pàgina de teatre és més aviat un plànol que...
Entrevista amb Erika Fischer-Lichte: «La sacralitat del text és una ideologia»
Fischer critica la idea d’una suposada autoritat del text, que segons que diu, no ha tingut mai aquest tipus de control sobre el resultat final d’un procés teatral. És el treball en equip el que fa que s’arribi a crear el millor espectacle.
Modelo, partitura y material en la escritura dramática contemporánea: una solución
En aquest article, Carles Batlle analitza en perspectiva el debat sobre la posició de la textualitat en la creació teatral contemporània. Des de l’emancipació i el «retorn del text» fins a la «mort del drama», passant per la definició dels materials postdramàtics, l’autor ens parla de nous paradigmes, de models de representació, de la importància...
