Textualitat contemporània
Introducció al Dossier Textualitat Contemporània
Aquest dossier pretén aportar materials per a la reflexió a propòsit de l’estatut del text en el teatre contemporani. Sobretot pel que fa a la dicotomia entre el que són “partitures” textuals i el que són “materials” per a l’escena. En aquest sentit, proposem, d’entrada, un article de fons (Carles Batlle) i una entrevista (Erika...
Text, o no text…
En aquest discurs, el poeta i escriptor català reivindica la tradició teatral de Pier Paolo Pasolini i manifesta la seva defensa d’un teatre de text, de la paraula i de les idees, en contra d’un teatre didàctic o de pur entreteniment.
Sobre textualitat contemporània
Com a actriu de formació, Mònica Almirall declara tenir una relació d’odi i amor amb el text dramàtic. En els seus processos creatius el text és una peça més de l’engranatge, al costat dels intèrprets, l’espai, la il·luminació o el so. És més aviat una conseqüència que no pas una causa, tot i que al...
És fascinant com avui en dia ser honest, en l’art, es premia amb la concessió, si més no, del perdó
Amb honestedat, colors i ironia provocativa, Nao Albet i Marcel Borràs parlen dels seus processos creatius i consideren el text com una eina més per a la representació.
Per què i en quin sentit tinc alguna cosa a veure amb textualitat teatral contemporània (crec)
Partint d’una anècdota futbolística, l’autor i pedagog italià ens relata la seva relació amb l’escriptura teatral. Intenta escriure coses que han de succeir, tot construint una partitura de situacions en què les acotacions juguin un paper clau. Entén l’escriptura com a fracàs perpetu.
Sobre el teatre de text
Havent treballat amb textos i requeriments metodològics diversificats, Guillem Clua ens parla de la singularitat de cada espectacle o procés creatiu, que demana una gran capacitat d’adaptació per part de l’autor (i/o director).
Digresiones como puños (o como resistir narrando)
La intuïció, una curiositat inesgotable i una fascinació creixent per la vida han estat les guies principals d’Ernesto Collado a l’hora de crear. Narrar és resistir.
Sobre textualitat contemporània
Per a Feixas, el text és una partitura, alhora que també pot ser tractat com a material. Divideix el procés de creació en tres grans fases: la primera, —més solitària i individual— de gènesi de la primera versió del text; la segona, de reescriptura (fruit d’un treball conjunt amb la direcció escènica), i la tercera,...
L’escriptura i l’autoengany
Llàtzer Garcia escriu a partir de qualsevol cosa (imatge, situació) que li generi preguntes. Això el porta per camins incerts i processos de creació flexibles.
El text viu
En el treball creatiu d’Alícia Gorina, el text és un material més, sovint convertit en imatges i emocions. És una relació complexa i gairebé indescriptible (en paraules) d’intimitat i submissió, que varia molt segons l’espectacle.
L’escriptura que controla
El diàleg és molt present en l’escriptura de Carles Mallol com a element que intenta reflectir la realitat que envolta l’espectador. A més, planteja fins a quin punt l’autor pot controlar des del text el resultat final de l'escenificació.
No tinc la certesa de res
Per a Josep Maria Miró, afrontar l’escriptura teatral és d’entrada una actitud política i ideològica ineludible. Ser lliure no és fàcil. La incertesa intrínseca de la vida el porta a fer un teatre interrogatiu, amb un enorme respecte i responsabilitat, en què la paraula és una de les matèries primeres fonamentals.
