Mai no és fàcil de copsar les grans línies estètiques que dibuixa una dramatúrgia nacional contemporània: en l’abundància actual d’escriptures quebequeses, es poden assenyalar en el millor dels casos algunes veus que es distingeixen per la singularitat de la seva trajectòria, la força poètica de la llengua i la creativitat formal. Però dibuixar-ne un retrat?...