Lucía Carballal es va formar com a dramaturga a la RESAD de Madrid, l’Institut del Teatre de Barcelona i la Universität der Künste de Berlín.

És autora de més d’una desena d’obres teatrals. Les més recents són La actriz y la incertidumbre (2020), escrita en el marc del projecte La Pira del Centro Dramático Nacional, Las bárbaras (2019), La resistencia (2017), Una vida americana (2017), finalista als Premios Max a la Millor Autoria Teatral, i Los temporales (2016), totes reunides al llibre Las últimas, publicat per l’editorial La uña rota el 2021.

Entre les seves obres anteriors cal destacar A España no la va a conocer ni la madre que la parió (2015), en coautoria amb Víctor Sánchez Rodríguez, estrenada al Festival Russafa Escènica de València i guanyadora del Premio Eurodram, i Mejor historia que la nuestra (2014), mereixedora d’un accèssit del Premio Marqués de Bradomín. A més, ha realitzat la dramatúrgia del projecte Storywalker: de Qingtian a Usera, creant nou ficcions sonores al voltant de la comunitat xinesa de Madrid.

L’any 2015 va participar en el taller internacional de l’Obrador d’Estiu, i l’any 2019 va ser una de les set dramaturgues europees escollides per Simon Stephens per participar en la trobada internacional de dramatúrgia 7 d’un cop! a la Sala Beckett.

En paral·lel a la seva tasca com a autora teatral, ha treballat com a guionista i ha impartit cursos d’escriptura a la Sala Beckett, l’ECAM i La Casa Encendida.