Francesc Burguet Ardiaca, periodista, professor de periodisme des del 1987 (URL,UAB, UOC). Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (1987). Crític de teatre durant els anys 80-90 (El Món, El País, Guía del Ocio, Diari de Barcelona, Públic…). Creador i fundador dels Premis de la Crítica Teatral de Barcelona (1989-2000). Entre altres llibres, ha publicat La CNT i la política teatral a Catalunya 1936-1938 (1984), Premi d’assaig Salvador Seguí; Teatre Lliure 1976-1987 (1987); Almadrava de Roma (1999), Premi de poesia Màrius Torres, i Les trampes dels periodistes (2004), Premi d’assaig Josep Vallverdú. Web: Trampress.com
Francesc Burguet i Ardiaca
“El teatre sóc jo”, crònica d’una impostura històrica
Loui Jouvet assegurava que “el director és indescriptible perquè les seves funcions són indefinides”, i que per tant, tot això que s’ha dit, “jardiner dels esperits, metges dels sentiments, rellotger de les paraules, enginyer de la imaginació, cuiner dels diàlegs, regidor de les ànimes…”, només són definicions inútils. Tanmateix, la selecció d’expressions no sembla gratuïta,...
