En aquest text, Albert Lladó fa una oda al teatre i a la trajectòria de l’Hongaresa reivindicant els trets fonamentals que han caracteritzat les seves creacions: el risc (fruit d’una ebrietat poètica), la inconformitat (des d’una desobediència obstinada i lúcida) i la precisió (tot buscant —conscientment— el misteri). Per què fer teatre si no volem...