Articles
Everything we do is music

Everything we do is music

Els dissenyadors de so i músics, Clara Aguilar i Pau Matas, ens acosten als processos creatius vinculats a l'àmbit sonor dins del món de les arts escèniques, posant especial èmfasi en la seva condició autoral, la relació amb la tecnologia, i la precarietat del sector.
(Re)llegint Cunillé

(Re)llegint Cunillé

En aquesta introducció al dossier dedicat a Lluïsa Cunillé, Albert Arribas reivindica l’obra de la dramaturga convidant-nos a rellegir-la des de les sensibilitats més diverses i animant-nos a deixar de repetir els clixés crítics que sovint n’encotillen la lectura.
Sostener la incertidumbre (una conversación con Lucía Carballal)

Sostener la incertidumbre (una conversación con Lucía Carballal)

Esta conversación tuvo lugar el domingo 21 de noviembre de 2021 aprovechando la presencia de Lucía Carballal (Madrid, 1984) en Barcelona, donde estuvo participando en una de las dos residencias de escritura que organiza la Sala Beckett, con la colaboración de la Fundación SGAE. En paralelo al programa de residencia, Lucía Carballal impartió también el...
El Jardí: els riscos d’una visió unidimensional del món

El Jardí: els riscos d’una visió unidimensional del món

A partir de les obres El Jardí, Al contrari! i La vergonya, de Lluïsa Cunillé, i en diàleg amb el cinema de Federico Fellini; el medievalista i estudiós del cinema Raffaele Pinto analitza la percepció complexa de la realitat que tenen els personatges de les peces de Cunillé.
Editorial núm. 43

Editorial núm. 43

Acabàvem el 2020 preguntant-nos fins a quin punt l’aparició de la pandèmia, i totes les restriccions i obligats canvis d’hàbits que aquesta provocà (i continua provocant), posaven en qüestió la nostra manera de viure i el nostre mateix concepte de normalitat. Aquest 2021, segon any de pandèmia, hem viscut moments molt diversos, però si per...
«Vull que la meva escriptura sigui fotografiada per explicar el moviment de la meva mà»

«Vull que la meva escriptura sigui fotografiada per explicar el moviment de la meva mà»

[Aquest article es va publicar per primer cop en anglès a la revista online Rosa Mercedes del Harun Farocki Institut, núm. 2. (N. de l’e.)] Traducció de Marc Villanueva Mir   Se m’ha convidat a donar la meva opinió com a artista sobre el moment actual, ara que la majoria d’espais artístics estan tancats i...
'La nit' de Lluïsa Cunillé: parece un obituario pero es un informe de vida laboral

‘La nit’ de Lluïsa Cunillé: parece un obituario pero es un informe de vida laboral

L’escriptora Cristina Morales s’aproxima a l’obra La nit (2006) de Lluïsa Cunillé. En una època en què el treball es filtra fins als espais més íntims, Morales evidencia la crítica irònica implícita en uns personatges que viuen asfixiats per un món laboral precari que ni és vida ni els permet ser lliures.   Salí en...
El banquete de las consecuencias

El banquete de las consecuencias

L’assagista Víctor Lenore, a partir de la lectura d’algunes de les obres més representatives del teatre explícitament sociopolític escrit per Lluïsa Cunillé al llarg dels darrers dotze anys, posa en valor el discurs crític amb què Cunillé retrata una realitat política endèmicament corrupta marcada per unes dinàmiques sentimentals que contribueixen a silenciar l’augment de desigualtat...
Diàleg d’ombres de Lluïsa Cunillé i Junichirô Tanizaki

Diàleg d’ombres de Lluïsa Cunillé i Junichirô Tanizaki

La filòloga i escriptora, Laia de Ahumada, planteja un diàleg entre algunes peces de Lluïsa Cunillé i Elogi de l’ombra de Junichirô Tanizaki. De Ahumada valora la capacitat de trobar bellesa dins les profunditats ombrívoles de l’ànima humana, tan present en els textos de Tanizaki com en els de Cunillé, on “allò que s’amaga té tant o més valor que allò...
Del drama al drama

Del drama al drama

En aquest article el dramaturg grec Dimitris Dimitriadis reivindica, amb una lectura oportunament paral·lela de les obres Islàndia i Occisió de Lluïsa Cunillé i El teatre postdramàtic de H. T. Lehmann, la dimensió essencialment poètica del fet teatral i, per tant, el valor fonamental que té la dramatúrgia a l’hora d’aconseguir que la relació del teatre amb la...
Sobre la potencialitat i el futur de la performance

Sobre la potencialitat i el futur de la performance

La filòsofa i dramaturga eslovena Bojana Kunst reflexiona sobre el concepte de potencialitat com a manera de repensar o subvertir les nocions habituals de temporalitat. Kunst defensa les arts escèniques com a estratègia per resistir la incessant actualització del present i la constant projecció cap al futur que exigeix el capitalisme.
Editorial núm. 42

Editorial núm. 42

Si per alguna cosa s’ha caracteritzat l’any 2020 que ara s’acaba ha estat per fer entrar en crisi la nostra manera de viure. El nostre dia a dia, els nostres hàbits, la manera de relacionar-nos entre nosaltres, s’han vist alterats de manera tan profunda que, passi el que passi els propers mesos, serà complicat tornar...