Autor: Alfonso Plou

Títol: Tr3s.

Editorial (o forma de localització): Text inèdit. Sala Beckett.

Any de publicació:

Traduccions:

Pàgines: 35 pàgines mecanoscrites.

Any de redacció: El text no està datat.

Personatges: Dues dones i un home d’edats no precisades, probablement pels volts de la trentena.

Espais: Definits en el text només pels mobles: un llit i tres cadires.

Temporalitat: Actual.

Temps representat: Potser uns mesos.

Estructuració: Comèdia en tres actes (“como las de antes”).

Sinopsi: Una peripècia clàssica de triangle: un home casat té una amant. L’amant i la dona legítima es coneixen per iniciativa de la primera la qual, potser, estimula la relació de la dona legítima amb un altre home. La dona legítima se separa del marit, que acaba convivint amb l’amant i reproduint la situació de partida.
Però descriure així l’anècdota és trair en bona part les intencions del text, que juga precisament a trencar la linealitat d’aquesta sinopsi mitjançant la seva descomposició en 27 microseqüències que no segueixen sempre un ordre temporal.

Anotacions: Les vint-i-set seqüències que estructuren el tex són d’una gran simplicitat. Van des del monòleg fins a l’encadenament de trenta o quaranta rèpliques breus, gairebé telegràfiques. És la proposta formal, els buits, les el·lipsis, les interrogacions que crea, la que encarrila les expectatives de l’espectador. No es pot parlar de subtext ni gairebé de psicologia dels personatges. A través dels episodis monologals, el text es proposa de transcendir l’anècdota i d’aventurar una dimensió social -de malaltia social- a la mena de conflicte que descriu.
Podríem qualificar el text d’Alfonso Plou d’exercici minimalista, més ben resolt en l’estructura que en la matèria textual dels diàlegs, que de vegades s’aprima massa.