[1](Monòleg per a tants actors com es vulgui.)

EL MODEL: Primera escena hauré de dir qui sóc dir
El que sóc dir en què
Consisteixo.
El lloc un búnquer caserna de campanya on amb mi entre ells hi ha un cert nombre de clons de mi mateix que no se m’acut comptar. Intento sobresortir singularitzar-me marcar la diferència ubicar-me. Extreure’m dels meus semblants per començar. La reproducció multiplicació resulta torbadora exacta. Escorcollo la pell els talls els accidents tot hi és em sembla. Miro amb lupa els seus rostres. La cinta mètrica dels peus al cap. No conec tan bé els detalls. No sóc el testimoni més infal·lible de mi mateix. És una prova per a les mares.

He
D’acabar la primera escena per poder passar a la segona escena.
Aviat esclatarà una guerra.
Gravat a la paret de la nostra residència Coneix-nos Jo
mateix L’infern És
jo mateix Proletaris de tots els països
Uniu-me és un principi sóc
jo qui parlo
Monòleg fins al final excepte
Possibles canvis
Ho sé sóc l’únic
Dotat de paraula
Albiro la sortida fi de la primera escena
Un de nosaltres ha desaparegut però no me n’adono no
m’importa
gens
Sortim a fora

Segona escena he de hem de
Exterminar tants hURaSSis i tants coriacis com es pugui n’arriben de totes bandes són lents però n’hi ha molts són lents però no es rendeixen entrem en el búnquer com a refugi protecció barricada primera escena hauré de dir qui sóc dir el que sóc dir en què consisteixo sóc l’únic dotat de paraula sortim a fo ra segona escena he de hem d’exterminar tants hURaSSis i tants coriacis com es pugui n’arriben de totes bandes.
Cal
Que acabi

La segona escena per passar a la tercera escena
Quants som quantes vides tinc
Decidim per acord individual unànime seguir combatent a
fora
Els hURaSSis i els coriacis en principi estan enfrontats entre ells per un odi ancestral però contra nosaltres tercer terme dirigeixen els cops en una aliança de al mal temps bona cara deixant les seves desavinences per més tard.
Em sembla que ara som dones amb un càncer al pit dret però bel·ligerants famoses.
És l’hecatombe cap organització cap jerarquia cap ordre de moviment de tropes cap estratègia cap comandament cap setge cap tàctica cap globus aerostàtic cap Estat Major rere les línies cap línia cap columna cap manipulació cap cohort cap falange cap tortuga-que-es-desvia-cap-a-l’esquerra-perquè-el-soldat-que-aguanta-el-seu-escut-amb-la-mà-dreta-i-protegeix-essencialment-així-el-seu-flanc-dret-busca-conscientment-o-no-aprofitar-per-a-la-seva-altra-meitat-el-refugi-que-li-ofereix-l’escut-del-soldat-que-és-a-la-seva-esquerra cap glòria cap galó cap carregueu armes cap apunteu cap dispareu cap guerra a la seva dimensió artística
però
dringadissa ranera degollaments xiulets trons vent de la bala cinta sonora tripes marinades pols pel·lícula granelluda i llaunes de conserva única autèntica revolució de la guerra moderna per allunyar-se per molt de temps dels quarters generals durant les grans maniobres és l’hecatombe quants som encara quan morim no comptem Encara un de menys un desaparegut un que falta un miss avaluo grosso modo els efectius

Tercera escena
On són les pauses, on són els bivacs? La guerra no és el compromís. El compromís no és res en la guerra. La guerra són els campaments prop dels brasers, la nit que cau sobre cossos ajupits en cercle, les espatlles sota mantes, el cafè.
Em demanen que dissenyi un pla per a demà però tinc el cap en un altre lloc demà faré el que em roti i em cobriré de vergonya i improvisaré un pla un cop hagi començat tot dissenyaré un pla a l’acte moment rere moment durant el foc mateix s’anirà bastint el meu pla ja no passarà gens de temps entre el que faré i el que hauré previst fer serà un pla que coincidirà amb la seva execució amb ell mateix amb la guerra un pla dialèctic que reconciliarà un cop per sempre la idea i el seu objecte el pensament i l’acció els intel·lectuals i els manuals i amb això si no poso fi a la guerra que no és el xoc entre dues espases l’una contra l’altra sinó l’aigua que s’adapta als desnivells i a les cavitats
La guerra no és metàl·lica La guerra és líquida

Quarta escena ens introdueixo, els qui quedem, en aigües estancades i en nosaltres el combat s’enfonsa

Cinquena escena una mica de calma finalment aprofito per conèixer millor els meus companys gent legal els ensenyo a parlar els allibera s’asseuen a taula número vuit anirà a viure en una mena de granja quan tot s’hagi acabat si se’n surt número cinc té un autèntic temperament de còmic ens ofereix un número de teatre a l’exèrcit amb molta conya i molta truculència número quatre es cura les berrugues de la planta del peu amb un ferro roent número dos manté al dia el registre de les nostres manifestacions érem catorze m’informa jo inclòs

No puc passar a la segona escena si no he acabat la primera escena
No puc passar a la tercera escena si no he acabat la segona escena
No puc passar a la quarta escena si no he acabat la tercera escena
No puc passar a la cinquena escena si no he acabat la quarta escena
De què serveix tenir escenes
Només puc passar a la sisena escena si
he acabat la cinquena escena

Sisena escena hem de he de matar el temps
Ni tan sols podem jugar un partit de futbol entre nosaltres
Per matar el temps
som
Meravellosament senars Un adversari un adversari El meu reialme
Més la victòria
Per un adversari
Un equip amb qui enfrontar-se
Que competeix contra
Nosaltres Nou que valem com a mínim per onze
Ningú no vol jugar a les gàbies deixem les gàbies buides
Nou Com hem arribat fins aquí pobres amics meus estem delmats
Dues targetes vermelles
Per antijoc joc perillós peus en l’aire entrada pel darrere estirar la samarreta a la superfície suspès a les reixes per manifestar
La seva alegria
Insult
Al cos
Arbitral
Passem de l’adversari fem futbol didàctica del futbol
Sense adversari i sense espectador seré l’entrenador-jugador ens mourem en formació de tres tres tres avançarem junts i recularem junts en línies ben paral·leles clons de mi mateix no us deixaré caure què faríeu sense mi però tots dotats de les mateixes pro pietats les meves sou tan poc aptes per formar un equip
On ha de coexistir el defensor i l’atacant el brutal i el subtil el creador i el recuperador el treballador i l’artista la torre de control i la guineu de les superfícies i què dir del rugbi El rugbi és la continuació del futbol a través d’altres mitjans
Per tant
Tot per la defensa
La defensa guanya sempre l’atac
Tots en defensa
Cadenat
Valor

Setena escena Ja no queden llaunes de conserva teca per alimentar tots aquests clons
Qui qui qui serà menjat
Tots han nascut de clonació vertical m’anuncia número dos encarregat del registre i què és això de la clonació vertical per tant hi ha una clonació horitzontal sí però surt més cara la clonació horitzontal tothom es clona segons el mateix model la clonació vertical és número dos clonat a imatge de número u número tres clonat a imatge de número dos número quatre clonat a imatge de número tres número cinc clonat a imatge de número quatre número sis clonat a imatge de número cinc número set clonat a imatge de número sis número vuit clonat a imatge de número set i ja està perquè número nou ha mort durant el partit de futbol però aleshores es perd en qualitat a cada generació sí i a nivell nutritiu això pot tenir conseqüències no se sap ben bé així doncs correm tanmateix el risc cruspim-nos el més tarat en primer lloc l’últim en arribar jo estic naturalment protegit sóc el model em quedo fins al final gràcies amic meu et cruspiré en últim lloc

Vuitena escena m’he
I t’has d’adonar segurament amic meu que la guerra continua probablement lluny d’aquí i sense nosaltres que hem tingut el nostre moment però ha passat i de fet arribem al final i No et posis trist perquè després de la guerra serem grans estrelles.
La política és la continuació de la guerra per altres mitjans.
La guerra és la política de la continuació per altres mitjans.
El treball és la continuació de la política de la guerra per altres mitjans
L’alienació és la continuació del treball per altres
Ara per ara caldria acostumar-Nos a menjar pedres o coses per l’estil Aprendre a no rebutjar aquests no us aliments Preparar l’estómac nou de la nova humanitat que sortirà de la guerra I quan la vida tornarà a engegar serem
a primera línia perquè ens haurem preparat Per tant
Ens cal un himne
I jo he pensat en un himne per als dies de després per tornar a començar amb bon peu com t’ho vaig dir aleshores Escolta’m Dispara’m un tret al cap i llença’m al canal Dispara’m un tret al cap Ja que vols que tot s’aturi Lliga’m una corda al coll tanca’m sota forrellat Llença el meu cos al canal per alliberar-nos del mal Però no hi ha esperança està perdut d’entrada Calia actuar quan vaig néixer Calia perdre’m abans que la revolta creixés dintre meu Sí no hi ha esperança està perdut d’entrada Als meus antics assassins els falta seny El poble està en marxa i la memòria d’una ofegada guia els seus passos Obre foc sobre els amotinats Fabrica’m orfes Prefereix-me menys viva que morta però de nit tanca bé la porta Dispara’m un tret al cap És l’únic que demano No puc passar a la tercera escena si no he acabat la segona escena Fes-me entrar en la llegenda Per a tu és massa tard està perdut d’entrada Calia actuar quan vaig néixer Calia perdre’m abans que la revolta creixés en mi Sí, no hi ha esperança està perdut d’entrada Els meus enemics tenen totes les de p erdre La meva agonia serà el meu triomf i la meva memòria em sobreviurà Però encara respiro Era sóc seré I encara em moc Seré sóc era I respiro encara Seré sóc era I encara em moc Era sóc seré Era sóc seré Era sóc seré Tataaaaaa amm mmm Ja existeix no és un himne gaire original però tant se val millor no val la pena inventar noves músiques noves paraules Més val no fer-ho Més val recuperar-ne reciclar-ne d’antigues I estic content que t’agradi necessitava la teva opinió i ja que ara només hi som tu i jo et puc cruspir i em permetràs aguantar fins al final ja està et cruspeixo ja està ja està et menjo carn de la meva carn.

Última escena després de la guerra que s’ha guanyat sense mi que s’ha guanyat per dir-ho d’alguna manera tota sola després de la revolució que ha anat més o menys bé els trenta gloriosos els anys de la guerra d’Algèria encara no
han acabat
he de
produir una ficció RAFpop fer un pressupost tenir en compte tots els paràmetres fins i tot artístics motivació psicològica absència de pare circumstància atenuant gest honorable un cert esplendor
Tot dependrà de l’agent Es farà si tothom és lliure
Tothom és lliure

Traducció de Pere Bramón

[1] [Quant al títol] Joc de paraules entre comique troupier —en el seus orígens, un actor que actuava per als soldats i que al segle XIX serveix per a designar un gènere per a artistes de cafè i de music hall, normalment vestits amb roba militar, que interpretaven sainets o cançons-paròdies relatives a la vida militar— i tragique en el sentit d’autor tràgic, de dramaturg. (N. del T.)