Pots descarregar l’obra en PDF aquí.

 

(Quatre dones en la penombra, instal·lades als angles d’un quadrilàter invisible. Al mig, un home, Ramon.)

Dona 1. Hola.
Dona 2. Hola.
Dona 3. Hola.
Dona 4. Hola.
Ramon. Hola.
Dona 1. Què fas?
Ramon. Res.
Dona 2. Què mires?
Ramon. Res.
Dona 3. Què penses?
Ramon. Res.
Dona 4. Com et trobes?
Ramon. Res. Vull dir bé.
Dona 4. Ah.
Ramon. Eh?
Totes. Res, res.
Ramon. Ah.
Dona 1. Fa dies que penso…
Dona 2. … Vull dir setmanes…
Dona 3. Mesos…
Dona 4. Anys… Fa anys que penso que…
Ramon. Què?
Totes. Res, res.
Dona 2. Ramon
Ramon. Si?
Dona 1 i Dona 2. Ramon.
Ramon. Què?
Dona 1, Dona 2 i Dona 3. Ramon.
Ramon. Què vols?
Totes. Ramon!
Ramon. Ai, què et passa, què vols?
Dona 1. Que em miris, Ramon.
Dona 2. Que em miris a la cara, Ramon.
Dona 3.  Que em miris a la cara i m’escoltis, Ramon.
Dona 4. Que em miris a la cara i m’escoltis un segon, Ramon.
Ramon. I ara! Per què? Que no et trobes bé?
Totes. Ramon!
Ramon. Oh. Calma’t, estimada, calma’t. Et noto un pèl inquieta, un pèl nerviosa, un pèl tensa, un pèl histèrica, oi? Au, estimada, calla, calma’t i pren-te alguna cosa.
Dona 2.  No et posis irònic perquè em rebenta que et posis irònic.
Dona 4. I no em diguis estimada perquè em rebenta que em diguis estimada.
Dona 1. I no tinc perquè calmar-me perquè em rebenta haver de calmar-me.
Dona 3. I no em parlis amb sorna perquè em rebenta que em parlis amb sorna.
Ramon. Sorna? Sorna, jo? Però què dius? Què t’inventes? No et trobo normal. De debò, perdona que t’ho digui. Què t’ha agafat? I per què avui? I per què ara? Tens una crisi?
Tranquil·la, dona, tranquil·la. Ja passarà. Au, calma’t, mira’m a mi: estic bé, aquí, soc feliç, amb tu, després de tots aquests anys al teu costat, amb la nostra pau, la nostra maduresa l’esplendorosa tardor de la vida…
Dona 3. Au, calla, Ramon, calla!
Dona 2. No t’emboliquis i calla!
Dona 1. Calla i no pixis fora de test!
Dona 4. Mossega’t la llengua i calla!
Ramon. Però…
Totes. Que callis!
Ramon. Sí, decididament és una crisi. Bé, no pateixis, diuen que passa sovint en aquesta edat.
Totes. Oh.
Ramon. No, no, de debò, eh? No és cap broma. Has provat d’anar al metge?
Totes. Ramon!
Dona 3. Et burles de mi!
Dona 2. M’insultes!
Dona 1. Em menysprees!
Dona 4. Em fas mal!
Ramon. Però com pots dir el que estàs dient? És que no sé a què ve tot això, ara, de debò, després de tot el que hem viscut, després de tantes estones de tranquil·litat amb tu, de repòs amb tu, d’harmonia amb tu, de tendresa amb tu… de de de fidelitat amb tu…
Dona 1. Fidelitat?
Dona 2. Fidelitat?
Dona 3. Fidelitat?
Dona 4. Fidelitat, Ramon?
Ramon. I tant estimada-amor-meu-nena-meva-bufona-petita-reineta-preciosa. Estàs… neguitosa, gelosa?
Totes. No.
Ramon. No ho dius gaire convençuda.
Totes. Ah, no?
Ramon. No.
Dona 1. Doncs no estic gelosa,
Dona 2. ni neguitosa,
Dona 3. Senzillament
Dona 4. Estic farta, Ramon.
Ramon. A veure a veure a veure a veure… Escolta’m, escolta’m bé… Tu… tu ets per mi jo soc per tu des de sempre i per sempre…
Dona 4. Oh, que poètic…
Dona 1. Molt fi, si senyor…
Dona 2. Quina subtilitat…
Dona 3. I quin tacte…
Dona 4. Però tu t’ho creus, això, Ramon?
Dona 1. D’on l’has tret, aquesta frase?
Dona 2. De quin llibre?
Dona 3. Va. No siguis ridícul!
Ramon. Dubtes de mi?
Totes. Sí.
Ramon. Oh. Com puc demostrar-te que et soc sincer, que ets l’única dona que he estimat mai a la vida i que totes les altres que he conegut no han estat mai més que un grapat de pols que el vent s’ha endut i que sortosament mai no em retornarà…?
Dona 4. Altra vegada amb les frases?!
Dona 1. Pedant!
Dona 2. Farsant!
Dona 3. Insensible!
Dona 4. Mentider!
Ramon. Mentider? Ai, no sé què vols. Què vols? Què he de fer?
Dona 2. Què vols dir?
Ramon. Què puc fer?
Dona 1. Per fer què?
Ramon. Per convence’t.
Dona 4. De què?
Ramon. Com que de què?
Dona 3. Com que de què, què?
Ramon. Però què vols?!
Dona 2. Com, que què vull=
Ramon. Que què em demanes?
Dona 1. Ah, no ho saps?
Ramon. Però què he da saber?
Dona 4. Com que què?
Ramon. Què, què, què?
Dona 2. Que que què, què?
Totes. Ramon!
Ramon. Estic cansat, no puc… potser és una broma? És que no sé què vols.
Dona 1. Malament.
Dona 2. Malament.
Dona 3. Malament.
Dona 4. Malament. No saps què vull?
Ramon. No.
Totes. Doncs malament, Ramon.
Ramon. Però per què?
Dona 1. Digue’m que m’estimes a mi sola.
Ramon. T’estimo a tu sola.
Dona 1. Ho sento, no m’has convençut.
Dona 4. Torna-ho a dir.
Ramon. T’estimo a tu sola.
Dona 4. Sona fals, Ramon, sona fals.
Dona 3. Torna-hi.
Ramon. A tu sola a tu sola…
Dona 3. Que no, Ramon, que no.
Ramon. Que no què?
Dona 3. Que no m’ho crec.
Ramon. No?
Dona 2. No, Ramon, no.
Dona 1 i Dona 2. No,
Dona1, Dona 2 i Dona 2. no
Totes. i no!
Ramon. I tu? M’estimes a mi només a mi? M’estimes?
Dona 2. No es tracta de parlar de mi, ara, Ramon, no desviïs la conversa, Ramon, els homes sempre desvieu la conversa quan us interessa, amb mi no s’hi valen aquests trucs, Ramon, soc massa gran, jo, Ramon, a mi no m’enganyes, Ramon, ja no soc una nena, Ramon.
Ramon. Però m’estimes o no?
Dona 3. Vols callar? A què ve ara aquesta pregunta absurda? Si soc jo qui dubta de tu, com ets capaç de fer-me tu ara aquesta pregunta? No et facis l’innocent, que fa massa temps que ens coneixem, Ramon.
Ramon. Tu no m’estimes.
Dona 1. Mira, Ramon, no em treguis de polleguera que te la vento i em quedo tan ampla, eh?
Ramon. Si m’estimessis…
Dona 4. Però qui parla ara d’estimar i d’estimar? Estem parlant de coses més serioses, Ramon, i fes-me el favor de deixar de posar aquesta cara de gos apallissat, Ramon.
Ramon. Però… de què estem parlant, doncs?
Totes. Ramon!
Ramon. No puc més… ja no tinc l’edat… no tenim l’edat… ja t’ho he dit tot… i és la veritat… com és que dubtes de mi?… sense tu no soc res… què més puc dir-te?…
Dona 4. Dir-me?
Dona 1. Dir-me?
Dona 3. És que no has de dir-me res,
Dona 2. no cal que em diguis res,
Dona 1. el que vull
Dona 4. no és que em diguis res
Dona 3. el que vull
Dona 2. és que facis, Ramon,
Dona 4. que facis,
Dona 3. que facis alguna cosa,
Dona 2. que m’ho demostris
Dona 4. que em demostris que els anys no han passat en va
Dona 2. que encara t’importo alguna cosa,
Dona 1. que el meu cos,
Dona 3. els meus pits,
Dona 2. la meva cintura,
Dona 4. els meus malucs,
Dona 1. les meves cuixes,
Dona 3. el meu ventre,
Dona 4. encara són per tu alguna cosa;
Dona 1. el que vull
Dona 3. és
Dona 4. sentir-me
Totes. estimada;
Dona 1. saps què vol dir, això,
Totes. Ramon?
Dona 2. es
Dona 1. ti
Dona 3. ma
Dona 4. da!
Dona 1. d’esperit, Ramon, d’esperit,
Dona 2. però també, i sobretot
Totes. de cos!
Dona 1. les hores
Dona 4. passen
Dona 3. les setmanes
Dona 4. passem
Dona 1. els mesos
Dona 4. passen
Dona 2. i res!
Dona 1 i Dona 2. res,
Dona 1, Dona 2 i Dona 3. res,
Totes. i res, Ramon!
Dona 1. el meu cos,
Dona 3. els meus pits
Dona 2. la meva cintura,
Dona 4. els meus malucs,
Dona 1. les meves cuixes,
Dona 3. i el meu ventre…
Dona 2.  es marceixen,
Dona 1. es panseixen,
Dona 3. es floreixen,
Dona 4. es podreixen,
Totes. es podreixen, Ramon!
Dona 4. i em sento vella
Dona 2. lletja,
Dona 1. bruta,
Dona 3. indesitjable,
Dona 2. i tot i que t’estimo t’odio
Dona 1 i Dona 2. t’odio,
Dona 1, Dona 2 i Dona 3. t’odio,
Totes. t’odio, Ramon!
Dona 4. perquè no em mires,
Dona 1. no em toques,
Dona 2.  no m’abraces,
Dona 3. i per tant no m’estimes,
Dona 4. i jo el que necessito
Dona 1. és
Dona 2. un home
Dona 4. que m’estimi,
Dona 3. que em desitgi,
Dona 1. que em sacsegi,
Dona 2. que m’exciti,
Dona 4. que em posseeixi,
Dona 1. que em transporti,
Dona 4. que em llepi,
Dona 3.  que em destrossi,
Totes. que em destrossi, Ramon!
Dona 2. a mi,
Dona 1 i Dona 2. a mi,
Dona 1, Dona 2 i Dona 3. a mi,
Totes. només a mi, Ramon,
Dona 1. i dubto,
Dona 2. dubto molt,
Dona 3. dubto moltíssim,
Dona 4. dubto massa,
Dona 1. que jo sigui per tu
Totes. l’única dona,
Dona 1. perquè tu,
Dona 4. Ramon,
Dona 2. fa massa temps
Dona 3. que no em desitges,
Dona 1. ni em sacseges,
Dona 2. ni m’excites,
Dona 4. ni em posseeixes,
Dona 1.  ni em transportes,
Dona 4. ni em llepes,
Dona 3. ni em destrosses,
Totes. ja no em destrosses, Ramon.
(Pausa)
Dona 4. Per això,
Totes. Ramon,
Dona 1. tot i que
Dona 3. ets,
Dona 2. has estat,
Dona 1. i seràs
Dona 4. l’home de la meva vida,
Dona 3. avui
Totes. he decidit,
Dona 1.
ja que no has sabut demostrar
Dona 2. que de debò
Dona 3. m’estimes,
Dona 1. ja que no ha sabut demostrar
Dona 2. que de debò
Dona 3. soc l’única,
Dona 4. he decidit
Totes. ABANDONAR-TE!
Dona 4. Per tant…
Dona 1. adéu,
Dona 3. adéu,
Dona 2. adéu,
Dona 4. adéu, Ramon.
(Silenci)
Ramon. Em mataré.
Dona 1. Ho faries per mi?
Dona 3. per demostrar-me
Dona 2. que m’estimes
Dona 4. només a mi?
Ramon. Sí.
Totes. Doncs fes-ho, Ramon.