Lo gitano

Lo gitano

Lo gitano d’Apeles Mestres [1]   Un rival al joch de daus no l’ha trovat may la Reyna, fortuna y amor al joch no hi há qui’n tinga com ella. Orfaneta era á tretze anys, als catorze ja era reyna y als quinze ab los daus resol las cuestións de pau y guerra. La hermosa...
M’agradaria viure sempre davant o darrere la televisió

M’agradaria viure sempre davant o darrere la televisió

Monòlegs inclosos a l’espectacle I love TV, escrit per Jordi Casanovas i estrenat per la companyia Flyhard Theatre Company. Octubre 2004. Aquests són tres monòlegs per a ser representats davant d’una càmera de vídeo. El resultat de la filmació es podrà veure per un aparell de televisió o per una pantalla projectada. Cada un dels...
Boogie woogie bugle boy

Boogie woogie bugle boy

Nota de l’autora: Aquesta història és ficció i tanmateix està basada en fets reals. La seva principal font d’inspiració és l’article de Bernard-Henri Levy, que sota el títol «Una cena con Franjo Tudjman» va publicar El Mundo el 14 d’agost de 1995.   (L’escenari representa un exterior, la balconada d’un gran edifici ministerial a Zagreb,...
Goliat

Goliat

No matter how strong, I’m gonna take you down with one little stone, I’m gonna break you down and see what you’re worth, What you’re really worth to me. Rufus Wainwright. «Dinner at Eight»   (Nit. S’il·lumina una ampolla de Bombay Sapphire, al terra. El seu color inunda l’habitació i la transforma en una nebulosa...
Res no passa dues vegades

Res no passa dues vegades

Res no passa ni passarà mai dues vegades. A causa d’això hem nascut sense pràctica i morirem sense rutina. Encara que fóssim els alumnes més llonzes de l’escola del món, no tornarem a repetir ni cap estiu ni cap hivern. No hi ha un dia bessó d’un altre ni dues nits de ben semblants, dues...
Celobert

Celobert

Pots descarregar l’obra en PDF aquí.     Personatges HOME DONA SARA ÒSCAR   1 Fosc. VEU DE DONA M’abraces? Silenci. VEU D’HOME Així?   2 Un marc de finestra al centre de l’escenari. A una banda, una habitació. A l’altra, fosc. Estirada sobre el llit, la SARA. SARA Tanca el llum. ÒSCAR Sara… SARA Que...
Somriure d'elefant absolutament necessari

Somriure d’elefant absolutament necessari

Un home jove i un home vell seuen al voltant d’una tauleta enmig d’un bosc. Sentim un nocturn de Chopin per uns megàfons que hi ha als arbres. Al fons del bosc hi ha una residència blanca. Travessen el bosc infermeres i infermers somrients i vestits de blanc. L’home jove deixa una llibreta sobre la...
Els autors proposen acotacions

Els autors proposen acotacions

Per acompanyar el nostre dossier «L’acció té lloc a Barcelona?», hem demanat a uns quants dramaturgs que en proposin acotacions d’inici d’obra; sense cap condicionant previ, per descomptat. En la majoria dels casos es tracta d’acotacions d’obres inexistents, potser futures, potser impossibles. També n’hi ha un parell que pertanyen a obres reals, acabades. Hi ha...
Llegir o no llegir

Llegir o no llegir

Pots descarregar el text en PDF aquí.   El món es divideix en dos grans grups de persones: la gent que llegeix i la gent que llegeix. Entre els primers, trobem gent que llegeix teatre i gent que no llegeix teatre de la gent que llegeix teatre també se’n poden fer dues parts: els que...
Dissident, és clar

Dissident, és clar

Pots desacarregar l’obra en PDF aquí.   [1] Personatges: Hélène Philippe, el seu fill Un H: Són a la butxaca del meu abric P: No ni a sobre del moble H: Sí que ets amable P: És que te l’has deixat en doble fila? H: Doncs potser me les he oblidat al cotxe P: Un...
Ramon

Ramon

Pots descarregar l’obra en PDF aquí.   (Quatre dones en la penombra, instal·lades als angles d’un quadrilàter invisible. Al mig, un home, Ramon.) Dona 1. Hola. Dona 2. Hola. Dona 3. Hola. Dona 4. Hola. Ramon. Hola. Dona 1. Què fas? Ramon. Res. Dona 2. Què mires? Ramon. Res. Dona 3. Què penses? Ramon. Res....
Els nens

Els nens

Pots descarregar l’obra en PDF aquí.   Un dia… jo m’afanyava a travessar el carrer, i molt a prop meu hi havia una senyora que s’afanyava a fer el mateix. Vet aquí que se’m gira i diu: “Ai, quin nen més bufó!” Vaig creure que es dirigia a un nen que devia trobar-se darrere meu…...