HOME: Al cinquanta per cent.

HOME MÉS JOVE: Mateixes condicions.

(Pausa.)

HOME MÉS JOVE: Tots dos?… Mmm… És això?… Vol dir això?

HOME: Sí, és clar, confio en tu.

HOME MÉS JOVE: Gràcies. Només fa un parell d’anys, o potser menys, que em dedico a això, jo.

HOME: Jo uns catorze.

(Pausa.)

HOME: Quinze.

HOME MÉS JOVE: Per això li deia, li he dit gràcies.

HOME: Cinquanta per cent vol dir no haver de dir-se gràcies cada deu minuts, em penso.

HOME MÉS JOVE: Sí, però vostè…

HOME: Tu…

HOME MÉS JOVE: Tu…

HOME: Jo què?

HOME MÉS JOVE: Ara no sé el que anava a dir-li, dir-té, perdó.

HOME: Deies que sí, però…

HOME MÉS JOVE: Ah, això: sí però…tu…vull dir…jo…Jo no sé…

HOME: No! No l’acabis, la frase aquesta. Sí saps. Jo sé que tu saps.

HOME MÉS JOVE: Gràcies. Potser jo també sé que sé.

HOME: Jo també. (Altre cop gràcies? Na havíem dit…?)

HOME MÉS JOVE: També?

HOME: També sé que sé.

(Pausa.)

HOME MÉS JOVE: Sí, com no. Són catorze…

HOME: Quinze.

HOME MÉS JOVE: …quinze anys (perdó). Jo només en porto un i mig o…

HOME: Bah, deixem-ho córrer, això. En el fons, no hi fa res. No és qüestió de temps. Ha d’haver-hi alguna altra cosa que no es pot aprendre amb els anys. Tu ho saps.

HOME MÉS JOVE: Potser sí. Potser perfectament.

HOME: Una mena d’impuls natural…

HOME MÉS JOVE: Alguna cosa innata. És això?

HOME: Mmm…Sí, suposo.

HOME MÉS JOVE: Crec que sí.

HOME: No sé si innata és la paraula justa.

HOME MÉS JOVE: Quina, doncs?: predisposició?, ànim?, entusiasme?… Amb això no n’hi ha prou, oi?

HOME: No ho sé.

HOME MÉS JOVE: Així vols dir que són aquestes, només aquestes, les qualitats que reuneixo, que he de reunir?

HOME: No. No m’has entès. Ha ha ha! No.no.

HOME MÉS JOVE: No ho acabo d’entendre.

HOME: Escolta’m: crec que fins i tot saps coses que jo mateix desconec. Et sóc sincer. És precisament per això que penso que el teu ajut…(no)…la teva col·laboració…(tampoc)… vull dir la teva…la nostra (a partir d’ara) feina en comú… pot ser profitosa.

(Pausa.)

HOME: He dit profitosa?

HOME MÉS JOVE: Si.

HOME: No m’he expressat bé.

HOME MÉS JOVE: Digues-ho d’una altra manera.

HOME: No sóc amant de les paraules.

HOME MÉS JOVE: Parlaves de feina en comú, la nostra.

HOME: La nostra futura feina en comú.

HOME MÉS JOVE: I profitosa.

HOME: Deu ser aquesta, la paraula que ha let que m’embrollés.

HOME MÉS JOVE: Sí.

HOME: Però no són les paraules la matèria primera del nostre treball, has de sa­ber-ho.

HOME MÉS JOVE: Ho sé. Ho sabia.

HOME: Les paraules no poden ajudar-nos a fer… a construir… el que… Buf! Decididament, avui estic espòs.

HOME MÉS JOVE: Tornaré demà, doncs.

HOME: No em dius res del què en penses?

HOME MÉS JOVE: Sobre què?

HOME: Cinquanta per cent…

HOME MÉS JOVE: M’interessa. No. No només. M’agrada. Estic content. Molt. Sí, molt. Fins i tot em sento….

HOME: Pensa-t’ho bé i torna demà, si vols.

HOME MÉS JOVE: No. No. No he de pensar-m’ho gens. Ja tinc la resposta.

HOME: I?

HOME MÉS JOVE: Si. (Pausa.) Què puc dir, si no?

HOME: No ho sé.

HOME MÉS JOVE: Crec que estic emocionat.

HOME: Ha ha!

HOME MÉS JOVE: De debò, encara que em vegis així. Feina en comú em sembla una paraula molt gruixuda.

HOME: I la meva confiança?

HOME MÉS JOVE: En mi?

HOME: Sí.

HOME MÉS JOVE: Doncs… encara més.

HOME: Es clar.

HOME MÉS JOVE: Com?

HOME: No. No res.

HOME MÉS JOVE: Bé…No sé què dir…Quan he de començar a…?

HOME: Ha ha ha!

HOME MÉS JOVE: És l’únic que puc dir, ara, no?

HOME: Doncs molt bé: quan comencem?

HOME MÉS JOVE: …?

HOME: Recorda que les decisions, a partir d’ara, d’avui, “corren a càrrec” de tots dos.

HOME MÉS JOVE: Ha ha ha.

HOME: Podem començar ara mateix, si vols. N’hi ha molta, de feina per fer.

HOME MÉS JOVE: Per mi…

HOME: Has vist com està la taula? Plena de fulls, coses per fer. Té, aquesta és la teva cadira. La taula no l’asserrrarem, és clar. La compartirem.

HOME MÉS JOVE: Es agradable, aquest lloc.

HOME: M’ha costat temps, no creguis.

HOME MÉS JOVE: És estimulant…

HOME: Tens ganes de començar, ja et veig.

HOME MÉS JOVE: Sí.

HOME: I si parléssim del primer treball, del primer projecte, què et sembla? Es un pèl complicat, però em fa l’efecte que pot ser interessantíssim per a tu. I per a mi.

HOME MÉS JOVE: De què es tracta?

HOME: Encara que potser… abans de començar… necessitaria… tinc la gola tan seca… a més a més ja t’he dit que em sento una mica espès…

(Pausa.)

Per què no vas al bar de baix i em portes un cafè ben calent? Gràcies. I no tardis gaire.

 

desembre del 87