Pots descarregar l’obra en PDF aquí.

 

Els he dit mai que jo em vaig salvar la vida? Doncs em vaig salvar la vida! Jo tot sol! Evidentment, m’hagués estimat més que hagués estat algú altre qui me l’hagués salvada… però com que per allà no passava ni déu, em vaig veure obligat a salvar-me-la jo mateix… la vida! Figurin-se que, baixant unes escales, em rellisca un peu i em trobo al peu de l’escala amb el peu trencat i ningú per ajudar-me! Havia de deixar-me per mort? Conec gent que són una colla de… que no s’haurien aturat. Haurien aixecat una mica el peu… i després peu a fons i endavant a tot drap com si no s’haguessin vist. Hi ha persones que sembla que no tinguin sang a les venes… es veuen caure i no fan res per aixecar-se! Jo, en canvi, quan em vaig veure en aquell estat em vaig sentir malament! Quin trastorn! Em vaig dir: “No et belluguis, nano! Jo et trauré d’aquí!” Em vaig carregar el peu al coll i vaig tocar el dos amb un sol peu (m’havia salvat pels peus!) De manera que la vida, me la dec! El que té de bo de deure’s la vida és que no li deus la vida a ningú més i al preu que va, la vida… tot això que tinc! D’ençà d’aquell dia considero que estic en deute amb mi mateix. Puc demanar-me el que sigui. No em puc negar res. No és que em vulgui posar mèrits. El que vaig fer per mi, qualsevol altre ho hagués fet per ell!