L’autora reflexiona sobre el valor de la paraula dita com a espai sonor teatral, eina de comunicació fonètica i morfològica i element d’acció principal d’una representació. Superat el punt de vista discursiu o de contingut, Tomàs planteja un qüestionament ampli sobre el teatre sonor o la poesia escènica, recolzant-se en l’exemple del poeta Josep Pedrals...