"treball actoral"
La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

L’actriu i investigadora teatral Ruth Olaizola, que ha format part durant vint-i-dos anys de la Compagnie Louis Brouillard, liderada pel director francès Joël Pommerat, ens ofereix una perspectiva dels processos de creació de la companyia, posant especialment èmfasi en l’aspecte actoral. La invitació de la revista (Pausa.) a participar en el número dedicat a Joël...
Un director d'escena dins l'obra dramàtica d'Albert Mestres

Un director d’escena dins l’obra dramàtica d’Albert Mestres

Des d'un punt de vista testimonial i analític, el director teatral Joan Castells repassa tres de les peces d'Albert Mestres que ha portat a escena: Dramàtic (2002), Dos de dos (2008) i Vides de tants (2003).
Tres mirades personals sobre Albert Mestres
Larry Tremblay’s «Talking bodies»

Larry Tremblay’s «Talking bodies»

En ocasió del taller d’escriptura intensiu que el dramaturg quebequès Larry Tremblay va impartir a l’Obrador de la Sala Beckett el passat mes de novembre, i de la lectura dramatitzada del seu primer text traduït al català, Abraham Lincoln va al teatre (trad. de Jaume Melendres), PAUSA ofereix la següent entrevista amb la intenció de...
La manera infantívola com tractem els nostres fills

La manera infantívola com tractem els nostres fills

L’autor es retrotreu amb vivesa a la seva experiència prèvia com a mestre i a l’actual com a pare per analitzar el teatre juvenil que escriu dins un context britànic que Stephens considera marginador i hostil per als menors. Es recolza en la primera peça que va escriure per al Royal Court, Herons (dir. Simon...
QÜESTIONARI. Mercè Anglès, Marta Buchaca, Ferran Carvajal, Carles Mallol.

QÜESTIONARI. Mercè Anglès, Marta Buchaca, Ferran Carvajal, Carles Mallol.

Quina presència té la violència en el teu treball? Per què? Mercè Anglès Actriu Vivim en un món i una societat violents. La violència és per tot arreu, ens envolta, és més, ens emmetzina, la respirem, hem de fer un esforç brutal per escapar-nos-en: agafar aire. La violència, en el meu treball com actriu, és...
Tradició i procés creatiu

Tradició i procés creatiu

La tradició sempre et diu com ho han fet els altres, els que ho han fet abans que tu. Directors, actors, «tramoies»…; fins i tot l’espectador, quan es tracta d’espectacles populars, espera i reconeix senyals més enllà de l’actor que fa el personatge. És com si els personatges passessin de mà en mà, com si...
La tradició i el model interpretatiu català

La tradició i el model interpretatiu català

Existeix un model interpretatiu català? Sovint responem negativament aquesta pregunta des d’un sentiment d’inferioritat vers el nostre teatre. Però no hauríem de ser tan categòrics, perquè podem descobrir indicis que ens poden permetre de reconèixer un estil propi de la interpretació. En determinats treballs del teatre català actual podem detectar un sentit rítmic de la...
Joc de miralls, intensitat de contrastos

Joc de miralls, intensitat de contrastos

Com es pot definir l’efímer? Com poden, els professionals de l’escena, parlar del seu art més enllà de la tècnica, de l’ofici? La majoria tendeix a refugiar-se en la pràctica teatral i, sovint, es malfia de la teoria. No són tan intel·lectuals els actors o els directors d’escena com, posem per cas, els professors o...
Respecte/llibertat: dominar les coaccions de la partitura

Respecte/llibertat: dominar les coaccions de la partitura

Sovint abordem el problema de la posició del director davant les obres de Samuel Beckett en termes de«respecte» i «llibertat». La posició de Samuel Beckett sobre la posada en escena és molt coneguda: el director s’ha d’ajustar a les indicacions precises que ell va procurar proporcionar als seus textos. Samuel Beckett va patir tota la...
El ciutadà Rousseau i el teatre

El ciutadà Rousseau i el teatre

J. J. Rousseau va completar la redacció de La nouvelle Héloïse l’any 1758, al mateix temps que escrivia la seva rèplica indignada a D’Alembert sobre la proposta que aquest darrer havia fet, des de les pàgines de l’Enciclopèdia, d’instaurar el teatre a la ciutat de Ginebra. La carta a D’Alembert és el text de Rousseau...
Del barret al pentinat

Del barret al pentinat

«No hi ha ningú —diu Rousseau per boca de Saint-Preux—que vagi al teatre pel plaer de l’espectacle, sinó per veure la gent, perquè els vegin, per recollir xafarderies per a després de la funció; i la gent només pensa en allò que veu per decidir allò que diran. Per a ells l’actor és sempre l’actor, mai...