"trajectòria"
Experimentació formal, ètica i representació al teatre de debbie tucker green

Experimentació formal, ètica i representació al teatre de debbie tucker green

En aquest article, el professor de literatura anglesa i estudis teatrals de la Universitat de Barcelona Enric Monforte analitza la trajectòria de la dramaturga britànica debbie tucker green. Monforte es fixa en aspectes com la responsabilitat de l’espectador en les representacions de tucker green o com l’autora se serveix d’històries individuals per «remarcar la seva...
Violència de les formes, formes de la violència: el teatre de debbie tucker green

Violència de les formes, formes de la violència: el teatre de debbie tucker green

A partir de l’estudi dels textos dirty butterfly i random, Mireia Aragay analitza els elements de violència formal que la dramaturga britànica debbie tucker green desplega a les seves peces. Posant-la en relació amb el pensament de figures com Judith Butler o Jacques Rancière, Aragay desgrana la utilització que l’autora britànica fa d’elements dramatúrgics com...
Malaltia, frivolitat, responsabilitat i transgressió: un diàleg (queer) amb Guillem Clua

Malaltia, frivolitat, responsabilitat i transgressió: un diàleg (queer) amb Guillem Clua

En aquesta conversa amb l’investigador Isaias Fanlo, el dramaturg Guillem Clua repassa la seva trajectòria des d’una perspectiva queer, centrant-se en els processos d’escriptura i estrena de Marburg (2008), Smiley (2011) i L’oreneta (2017), tres peces singulars perquè posen sobre la taula alguns temes poc freqüents al teatre català recent.   Si pensem en l’àmbit de la dramatúrgia catalana, la trajectòria...
Testimonis: Domènec Reixach, Marc Parrot, Juan Mayorga, Bibiana Puigdefàbregas, Jordi Puig «Kai», Pepo Blasco i Màrius Serra

Testimonis: Domènec Reixach, Marc Parrot, Juan Mayorga, Bibiana Puigdefàbregas, Jordi Puig «Kai», Pepo Blasco i Màrius Serra

Encara no coneixia el Ramon Simó quan me’n va parlar el Jordi Coca. En aquell moment teníem xerrades regulars al Centre Dramàtic de la Generalitat i a l’Institut del Teatre i em va parlar molt bé del Ramon, del Toni Casares, del Sergi Belbel...
Entrevista a Ramon Simó

Entrevista a Ramon Simó

Quan tot just començaves la teva carrera com a director d’escena, vas passar una temporada a Rússia, exactament a Moscou, per dirigir un espectacle. Com va ser l’experiència de treballar en un teatre...
Cronologia de Ramon Simó

Cronologia de Ramon Simó

Tarragona, 1961. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. Professor de les especialitats d’Interpretació i Direcció Escènica de l’Institut del Teatre de Barcelona (grau i postgrau), en el qual va exercir durant tres anys (1989-91) el càrrec de cap del Centre d’Investigació, Documentació i Difusió (CIDD). Director artístic de la...
Material Gràfic del Dossier Ramon Simó

Material Gràfic del Dossier Ramon Simó

Fotografies d'assaigs, espectacles, quaderns i escenografies.
Vida i miracles de l’Enric Nolla autor

Vida i miracles de l’Enric Nolla autor

La primera imatge que em ve al cap en parlar de l’Enric Nolla no és segurament el primer record que en tinc, però s’ha guanyat la meva predilecció inconscient per ser repetitiva en origen i per la intensitat –per a mi llavors insòlita– que desprenia a expenses d’ell mateix i del seu patiment...
La dramatúrgia ferotge d’Enric Nolla

La dramatúrgia ferotge d’Enric Nolla

Diu Joan Casas al pròleg d’Hurracan [1]: «L’Enric Nolla és de vidre. Alhora dur, transparent, fràgil i capaç de tallar profundament la carn, amb gran escampall de sagnarrera.» Definició oportuna d’un dramaturg que ha mantingut una sòlida continuïtat, una trajectòria conseqüent materialitzada en un gruix d’obres reconeixedores: universos desajustats, habitats per personatges que s’afebleixen en...
Teatre i ofici als articles de Jaume Melendres

Teatre i ofici als articles de Jaume Melendres

El compromís intel·lectual de Jaume Melendres amb les arts escèniques no serà fàcil de reproduir, ni tard ni d’hora. Fa prop de cinquanta anys, un incipient home de ciències, un futur economista amb ànima de poeta, decidia de manera més o menys repentina capgirar la seva trajectòria professional, abandonar els costos d’oportunitat i els quadres-balanç...
En una habitació amb Harold Pinter

En una habitació amb Harold Pinter

El dia 27 de juny vaig arribar davant d’una caseta blanca, planta i pis, molt senzilla, fins i tot escrostonada, on suposadament Harold Pinter m’havia citat. Vaig pensar que m’equivocava de número, però vaig trucar el timbre per provar sort. Després d’uns minuts que se’m van fer eterns, Pinter en persona em va obrir. Se’m...
Els Joglars: la forja d’un vocabulari espacial propi

Els Joglars: la forja d’un vocabulari espacial propi

Durant quaranta anys i escaig de treball ininterromput, la companyia Els Joglars ha produït un extens nombre d’espectacles teatrals, elaborats, del primer a l’últim, amb el seu propi mètode de creació dramatúrgica. Un procediment que consisteix, com és sabut, en un equip d’actors, actrius i tècnics diversos que realitza, a partir d’una idea plantejada pel...