"tradició teatral"
Tradició i procés creatiu

Tradició i procés creatiu

La tradició sempre et diu com ho han fet els altres, els que ho han fet abans que tu. Directors, actors, «tramoies»…; fins i tot l’espectador, quan es tracta d’espectacles populars, espera i reconeix senyals més enllà de l’actor que fa el personatge. És com si els personatges passessin de mà en mà, com si...
Tradició

Tradició

Em considero més un autor de ficció dramàtica, així, en general, que no només un autor de teatre, i crec que és, en part, perquè els meus records com a espectador són un aiguabarreig informe de sèries de televisió, tebeos, dibuixos animats, pel·lis i, ja més adult, obres de teatre. Com tothom, suposo. També novel·les,...
De la tradición se ha de huir…

De la tradición se ha de huir…

De la tradición se ha de huir cuando se la ha conocido y exprimido bastante. Es como tus padres o Jordi Pujol. El problema es que casi no se la conoce. Entonces ocurre que se repite un modelo caduco esgrimiendo su supuesta actualidad y no se repara en que el anacronismo es mucho peor que...
Tradiquè???

Tradiquè???

Però quina tradició ni qué niño muerto? (aquesta expressió sempre m’ha cridat molt l’atenció. D’on deu venir? En tot cas la imatge és molt heavy…). Aquesta és la meva tradició: la curiositat i l’obsessió. La imaginació i no les barreres. Allò que no té nom… Només la paraula en si, TRADICIÓ, em provoca una certa...
Joc de miralls, intensitat de contrastos

Joc de miralls, intensitat de contrastos

Com es pot definir l’efímer? Com poden, els professionals de l’escena, parlar del seu art més enllà de la tècnica, de l’ofici? La majoria tendeix a refugiar-se en la pràctica teatral i, sovint, es malfia de la teoria. No són tan intel·lectuals els actors o els directors d’escena com, posem per cas, els professors o...
Les dues escoles

Les dues escoles

[1] El segle és de lluita i de lluita és la nostra condició. Lluitem doncs. Així ho han comprès els poetes catalans i, com que necessitaven un camp, els Jocs Florals els han ofert el seu. Dues escoles s’han presentat ensems, i simultàniament, a disputar-se la palma de la victòria. D’elles, l’una marxa endavant, l’altra,...
Qüestionari

Qüestionari

El començament de la temporada teatral barcelonina (93/94) va determinar, en gran part, la formulació temàtica del dossier d’aquest número de (Pausa.) i alhora va plantejar un petit debat al consell de redacció de la revista sobre la possible existència de models de referència dominants en el teatre català. D’aquest petit debat se’n va derivar...
Allonsanfansdelapatri?

Allonsanfansdelapatri?

Lluís Pasqual, un dels fundadors del Teatre Lliure, dirigeix a París l’Odéon-Théâtre d’Europe. Josep Maria Flotats, futur director del Teatre Nacional de Catalunya, va estudiar a França on va desenvolupar vint anys de carrera professional fins arribar a ser actor de la Comédie Française, abans de tornar a Barcelona. Albert Boadella, director de Els Joglars,...
Un espai per al cerimonial darrera el teló

Un espai per al cerimonial darrera el teló

Les Passions que es representen a diversos indrets de Catalunya són una evolució lògica dels Misteris d’origen medieval en els quals eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant. Les primeres mostres d’aquest gènere poden ser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses...
Müller doncs, reescriptor

Müller doncs, reescriptor

Trad. de Sergi Belbel El que, una nit, una nit com qualsevol altra en aquest ofici, proclama entre els reflexos lluminosos de l’escenari: “Jo sóc Hamlet, príncep de Dinamarca”, qui és? Aquest príncep, amb el crani a la mà, no el veu mai ningú més enllà del que és, perquè ni ell mateix no es...