"teoria teatral"
Modelo, partitura y material en la escritura dramática contemporánea: una solución

Modelo, partitura y material en la escritura dramática contemporánea: una solución

En aquest article, Carles Batlle analitza en perspectiva el debat sobre la posició de la textualitat en la creació teatral contemporània. Des de l’emancipació i el «retorn del text» fins a la «mort del drama», passant per la definició dels materials postdramàtics, l’autor ens parla de nous paradigmes, de models de representació, de la importància...
Teatre i Espectador: 24è Congrés Anual CDE

Teatre i Espectador: 24è Congrés Anual CDE

La investigadora Marta Tirado realitza un complet reportatge descriptiu i analític del darrer Congrès Anual de The German Society for Contemporary Theatre and Drama in English (Barcelona, Juny 2015), que va tenir com a epicentre la recepció espectacular. Per un costat, s’indaga sobre la responsabilitat dels creadors a l’hora d’involucrar els públics en les seves...
Divagaciones de una traductora

Divagaciones de una traductora

Diana González, traductora al castellà del Postdramatisches Theater de Hans-Thies Lehmann, reflexiona sobre la vigència d’aquesta obra essencial dins de l’àmbit de la reflexió escènica quinze anys després de la seva publicació.
Teatre i ofici als articles de Jaume Melendres

Teatre i ofici als articles de Jaume Melendres

El compromís intel·lectual de Jaume Melendres amb les arts escèniques no serà fàcil de reproduir, ni tard ni d’hora. Fa prop de cinquanta anys, un incipient home de ciències, un futur economista amb ànima de poeta, decidia de manera més o menys repentina capgirar la seva trajectòria professional, abandonar els costos d’oportunitat i els quadres-balanç...
Dramaturgia y poética

Dramaturgia y poética

Los últimos años han significado en el ámbito de las artes escénicas la vuelta al primer orden del texto como articulador de espectáculos. La dramaturgia vuelve a encontrase con un espacio de difusión y estudio, amén de convertirse ella misma en el motor y receptáculo de las motivaciones y obsesiones de nuestra época. Parece ser...
Ritual i dramatúrgia neomedieval. El cas de Dimonis (1981), de Comediants

Ritual i dramatúrgia neomedieval. El cas de Dimonis (1981), de Comediants

RITUALS Per què rituals? «La funció del veritable teatre és ritual, per exemple, combatre les forces tiranitzants. Té a veure amb la decisió d’estar amb les forces positives i no negatives. Un teatre de les arrels per a explicar-se qui és un, a quina societat pertany», amb aquestes paraules definia el premi Nobel de Literatura...
Representació

Representació

«representació. f. 1 1 Acció de representar; 2 l’efecte. 3 Conjunt de persones que representen una corporació. 4 DR PROC Poder, de caràcter revocable, atorgat legalment a un lletrat, anomenat procurador, per representar algú, dit poderdant, en una causa processal. […] 5 ECON Càrrec, condició, de representant. 6 FILOS Aprehensió o reproducció conscients d’un objecte...
Ideologia i teatre postdramàtic

Ideologia i teatre postdramàtic

Per damunt de tot, el teatre no és ni el lloc ni el mitjà per transmetre una ideologia, ni per difondre unes ensenyances o un punt de vista. L’època en què el teatre es considerava un focus d’alliçonament religiós, polític o de moralitat burgesa, hauria d’haver passat a la història. Sens dubte, en moments crítics...
Consideracions poelítiques (II)

Consideracions poelítiques (II)

[1] Poètica La dimensió poètica del teatre no es redueix, i tampoc no cal que sigui així, a la situació fictícia i a la seva representació —tot i que considero com a essencialment poètica l’operació que consisteix a inventar la realitat. El teatre també té a veure amb la llengua, o, més concretament, amb la...
Reflexions introductòries sobre el final en el teatre

Reflexions introductòries sobre el final en el teatre

[1] Tot té un final? Sí, i sobretot en el teatre. Sempre el recordem, el final, i molt millor que el detall de la faula. Els últims segons de joc a escena, previs a la caiguda del teló o al fosc, ens queden especialment gravats a la memòria. I sempre tenim l’esperança que si comprenem...
Editorial núm. 20

Editorial núm. 20

El número anterior de Pausa —concretament, el 19—, va aparèixer el «passat» mes de març de 1995, ara fa gairebé deu anys (!). Incloïa, entre altres coses, un dossier de sociologia teatral amb articles inspirats per la lectura de La nouvelle Héloïse, de Rousseau. També hi havia un article de Pierre Chabert, un text de...
Cunillé, mapa de sombras

Cunillé, mapa de sombras

[1] En el teatro de Cunillé prevalece el encuentro entre personas, entre mundos solitarios, desolados tras su particular Apocalipsis o indecisos ante una nueva y posible Creación. En su diálogo se han descrito ciertas estrategias tácticas, desconfiadas e incluso violentas, como si el otro fuese siempre una amenaza. Otros piensan que, en realidad, no dialogan,...