"teoria de les arts escèniques"
Experimentació formal, ètica i representació al teatre de debbie tucker green

Experimentació formal, ètica i representació al teatre de debbie tucker green

En aquest article, el professor de literatura anglesa i estudis teatrals de la Universitat de Barcelona Enric Monforte analitza la trajectòria de la dramaturga britànica debbie tucker green. Monforte es fixa en aspectes com la responsabilitat de l’espectador en les representacions de tucker green o com l’autora se serveix d’històries individuals per «remarcar la seva...
El gran ritornello

El gran ritornello

Félix Guatari ens va deixar, a les acaballes de l’estiu, una nit, per sorpresa. El vam enterrar amb música, sentint com ens lliurava el seu darrer ritornello, viatge inacabat al final dels dies, bellíssim enigmàtic llampec que esqueixa l’època. Mentre jo llegia al davant del micro algunes de les seixanta planes d’aquest text veritablement darrer,...
Enzo Cormann: Elogi de la ficció

Enzo Cormann: Elogi de la ficció

1. “Jo veig en principi el teatre com un ritual de socialitzat. La gent es reuneix per assistir al moment a  l’espectacle de la seva pròpia condició humana, representada per actors de carn i ossos.” No hi ha res d’essencialment nou en aquesta frase d’Enzo Cormann, si no és la gosadia de proferir-la en un...
La residència secundària

La residència secundària

« Je vois la salle de répétitions au centre de l’espace. » Matthias Langhoff Des de la skene grega fins al plateau francès -un derivat de “plat”-, la noció d’escenari ha recorregut tota la distància que separa la cuina del menjador -el lloc de la producció del lloc del consum-, per arribar a una síntesi que l’ha...
Teatro de piso

Teatro de piso

Insisten: “Iago, escribe sobre teatro, escenografía, espacio escénico, etc.” Incluso llegan a pedirme: “escribe cualquier cosa.” Lo confieso, escribir no es lo mío. ¿Por qué he de dar fe de mi profesión a través de un documento escrito? La validez de la letra impresa va envuelta en seriedad académica. Galaxia de Gutenberg. Me siento a...
Un lugar prescindible

Un lugar prescindible

Sobre todo al principio, en el trabajo inicial con la maqueta y en los primeros ensayos, siempre me atrae contemplar cómo las cosas y las personas en la escena no se definen solamente por sí mismas, por su aspecto o función, sino que son a la vez definidas por la escena misma, por el negro...
El espacio dramático

El espacio dramático

El espacio dramático se instituye en el texto como zona de intersección entre el espacio referencial (la “realidad”, el “mundo) y el espacio representacional (la “escena”, el “teatro”). Es precisamente su naturaleza lingüística, verbal -está constituido por palabras– lo que le confiere tal función mediadora, y su análisis resulta indispensable no sólo para comprender qué...
Recepció: del text escrit al text llegit

Recepció: del text escrit al text llegit

1 L’anàlisi dramatúrgica, entre d’altres qüestions, es pregunta, “de manera pragmàtica, què és el que l’espectador rebrà de la representació, com incideix el teatre en la realitat ideològica i estètica del públic”[1]. És a dir, el treball dramatúrgic implica una investigació sobre la recepció. El treball dramatúrgic es defineix també com a “reflexió crítica a...
Las agonías del tiempo

Las agonías del tiempo

Lo teatral nunca ha tenido que ver con las palabras “espectáculo” o “espectador”. Lo teatral se refiere, directamente, a las palabras “presencia” y “ausencia”. Quizás lo específico del sentimiento teatral se produzca allí donde algo venga reconocido simultáneamente presente y ausente. Algo está ocurriendo ahora, pero fue en otro tiempo; algo sucede aquí, pero es...