"teatre polític"
«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

En aquesta trobada moderada per Carles Batlle, el dramaturg, director i actor uruguaià Gabriel Calderón repassa la seva trajectòria tot reflexionant, essencialment, sobre els seus textos Ex, que revienten los actores i Or. Tal vez la vida sea ridícula, posant l’accent en què significa, per a ell, ser dramaturg en el seu context geogràfic, històric...
«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

En aquesta entrevista, Krystian Lupa repassa la seva trajectòria professional durant els darrers trenta anys; des de la transició política a Polònia, del règim comunista al capitalista —amb totes les implicacions teatrals i socials que això va comportar—, a la relació del director amb els autors que més ha admirat i/o adaptat —Bernhard, Kantor, Dostoievski,...
Paco Zarzoso: Sortir del Teatre amb fam de tempestes

Paco Zarzoso: Sortir del Teatre amb fam de tempestes

Sirera fa referència als darrers textos de Paco Zarzoso, on l’autor ha assumit una posició crítica respecte a la realitat política, social, cultural i teatral del País Valencià. Teatre de resistència i de supervivència.
No se trata de belleza. Kristian Smeds hurga en los valores de su país

No se trata de belleza. Kristian Smeds hurga en los valores de su país

L’article traça una panoràmica al llarg de la carrera del dramaturg finlandès Kristian Smeds, centrant-se en una sèrie de moments decisius com ara els seus inicis amb obres com Imatges gelades (1996) i la fundació del grup Teatteri Takomo, el seu pas pel Teatre Municipal de Kajaani, la polèmica posada en escena de Soldat desconegut,...
L’el·lipsi de l’individu

L’el·lipsi de l’individu

Caryl Churchill és una autora fortament influïda per una gran varietat de corrents filosòfics (Nietzsche, Arendt, Foucault...). Aquest article se centra en les influències filosòfiques presents a les seves darreres peces teatrals i en com l’autora les utilitza per posar en crisi els conceptes d’identitat i individu.
Les obres de Caryl Churchill del nou mil·leni: Postdramatisme, ètica, capitalisme radical

Les obres de Caryl Churchill del nou mil·leni: Postdramatisme, ètica, capitalisme radical

Un anàlisi de la trajectòria de la dramaturga britànica Caryl Churchill, centrat en les seves darreres obres (This is a Chair, Far Away i Seven Jewish Children).
Jason Hall per José Manuel Mora

Jason Hall per José Manuel Mora

José Manuel Mora. Una: m’agradaria que ens parlessis sobre la tensió dialèctica o dramàtica entre dues nocions que, aparentment, semblen oposades, però que, al final, ens van acabar mostrant les dues cares d’una mateixa moneda: innovació-futur vs. tradició-passat. Nosaltres vs. ells. Dintre vs. fora. Jason Hall. A Stand Sentry, em va interessar explorar el que...
Philippe Ducros per Rachel Wagstaff

Philippe Ducros per Rachel Wagstaff

Rachel Wagstaff. Per què escrius? Philippe Ducros. No n’estic gaire segur. Últimament me l’han feta molt, aquesta pregunta. Potser és una manera d’arribar als altres, de connectar-hi i de trencar la inevitable solitud que sentim… De tota manera, és un sentiment molt íntim i, en realitat, és perquè m’agrada, i perquè tinc la necessitat de...
Dues citacions aclaridores: Ravenhill, Virginia Tech i la catarsi

Dues citacions aclaridores: Ravenhill, Virginia Tech i la catarsi

Arran dels fets esdevinguts a la Virginia Tech University l’abril de 2007 i de la persecució —de fet, la por— de l’escriptura creativa violenta per part de les autoritats acadèmiques americanes, Mark Ravenhill, un dels autor més controvertits de la nova autoria anglesa de finals del segle passat, redacta un interessant article sobre la lògica...
Esperant Tornar a casa. The Homecoming, de Harold Pinter

Esperant Tornar a casa. The Homecoming, de Harold Pinter

The Homecoming (Qui a casa torna o Retorn a casa), una de les obres més atractives i complexes de Harold Pinter, no ha estat mai encara escenificada a Barcelona. Aquesta temporada, però, se n’han fet cinc representacions al Teatre Estudi de l’Institut del Teatre i arribarà a l’àmbit professional el març vinent, al TNC. L’absència...
No deberíamos ir cargados de resolución hacia la catásrofe sólo porque ésas sean las órdenes

No deberíamos ir cargados de resolución hacia la catásrofe sólo porque ésas sean las órdenes

ELLA: Soy de dudosa moralidad, ¿sabes? ÉL: ¿A qué llamas tú una dudosa moralidad? ELLA: A dudar de la moralidad de los demás. Marguerite Duras, Hiroshima mon amour 1 A finales de los ochenta yo vivía en Londres y trabajaba en una compañía de servicios de catering de alto copete. Uno de los lugares donde solían...
Apunts per a una lectura política del teatre de Harold Pinter

Apunts per a una lectura política del teatre de Harold Pinter

El poder entès com a amenaça que s’abraona damunt nostre sense que puguem adjudicar-li una forma concreta que ens permeti enfrontar-nos-hi. Aquesta és una constant del primer teatre pinterià: sovint els personatges es troben en situacions aparentment quotidianes però en les quals plana certa amenaça provocada per un poder superior de difícil concreció, de manera...