"teatre i societat"
L'acció té lloc a Barcelona?

L’acció té lloc a Barcelona?

Els articles i materials que conformen aquest dossier s’han escrit arran del cicle d’espectacles i activitats que, sota el mateix nom, es va organitzar a la Sala Beckett la temporada passada. La idea de dedicar les tres produccions d’una mateixa temporada a un teatre amb referències locals ben evidents (i la de presentar aquestes produccions...
La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció   L’entrada del Gran Canal de Venècia és un quadre fascinant i enorme que es conserva al Museu del Louvre de París. L’obra té la virtut d’haver deixat en les retines universals una imatge clara i permanent de la ciutat més decadent i alhora més sublim del món. Seria fàcil concloure...
Sobre l’aparició i la desaparició: el teatre i Barcelona (Catalunya invisible, part II)

Sobre l’aparició i la desaparició: el teatre i Barcelona (Catalunya invisible, part II)

Aquest assaig reflexiona sobre la relació entre lloc i escenari i entre paisatge i teatre, sobre en quina mesura un espai teatral pot esdevenir un lloc d’autoidentificació col·lectiva, i sobre el que la representació d’una casa i la construcció d’una localització desvetlla pel que fa a la consciència de si mateix, la identitat i la...
La realitat i el joc

La realitat i el joc

(Dues idees a propòsit de la nova escriptura: la literaturització de l’experiència i la distinció mal resolta entre particularització i localisme.) Aviat farà deu anys, vaig gosar escriure, en aquesta mateixa revista, un intent de descripció d’allò que ben aviat ens vam acostumar a designar com a «nova dramatúrgia catalana»[1]. Aquell document, que se cenyia...
Del foc a les brases

Del foc a les brases

Per què no aixequem el vel impostor que encobreix els vicis dels nostres teatres? Claude-Nicolas Ledoux (L’architecture considérée sus les rapports de l’art, des moeurs et de la législation, 1804)   En el lapse de pocs mesos, i a molts quilometres de distància, s’han produït dos fets -l’ablació d’un penis a Califòrnia i el lamentable...
Godot ve a Sarajevo

Godot ve a Sarajevo

1. “No hi ha res a fer.” “Nista ne moze da se uradi”. – primera frase de Tot esperant Godot   Me’n vaig anar a Sarajevo a mitjans de juliol per posar en escena la producció de Tot esperant Godot, no tant perquè sempre havia volgut dirigir l’obra de Beckett (que ho volia), com perquè...
Qüestionari

Qüestionari

El començament de la temporada teatral barcelonina (93/94) va determinar, en gran part, la formulació temàtica del dossier d’aquest número de (Pausa.) i alhora va plantejar un petit debat al consell de redacció de la revista sobre la possible existència de models de referència dominants en el teatre català. D’aquest petit debat se’n va derivar...
Retrovisor. Què he esperat?

Retrovisor. Què he esperat?

Em sembla que va ser Bayle qui va explicar (o es va inventar) la polèmica que van mantenir, durant anys, molts pensadors eminents sobre com podia haver-li sortit una dent d’or a un xavalet, fins que les especulacions dels científics i els filòsofs van quedar resoltes, és clar, pel barber-dentista que li havia posat la...
L'últim vals de Beckett

L’últim vals de Beckett

Una vegada —i d’això ja fa temps—, un responsable cultural d’un organisme oficial a qui li plantejàvem una proposta de muntatge d’una obra de Samuel Beckett, ens va fer aquesta reflexió en veu alta (cito textualment): “Becker… Becker? Aquest noi ha fet teatre, oi…?” (sic!). Aquesta lamentable anècdota no té res més a veure amb...
Matthias Langhoff: el teatre i la ciutat

Matthias Langhoff: el teatre i la ciutat

Aquest text es troba dins: Langhoff, Matthias; Le Rapport Langhoff. Éditions Zoé. Genève, 1987. Fragments seleccionats per Maryse Badiou i traduïts per Joan Casas.   ***   L’any 1987 Matthias Langhoff va rebre la proposició de succeir Beno Besson com a director de la Comédie de Ginebra. La seva resposta va ser un plec de...
Un espai per al cerimonial darrera el teló

Un espai per al cerimonial darrera el teló

Les Passions que es representen a diversos indrets de Catalunya són una evolució lògica dels Misteris d’origen medieval en els quals eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant. Les primeres mostres d’aquest gènere poden ser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses...
Abschieds-Symphonie

Abschieds-Symphonie

Sinfonía de los Adioses. Es el nombre con el que popularmente se conoce la Sinfonía número 45 en Fa# menor, de Hayden, compuesta en 1772. Catalina Saavedra es actriz independiente chilena. Participó, junto con otros diez becarios iberoamericanos, en el Primer curso de Nuevas Tendencias de la creación y producción teatral, impartido por El Teatro...