"teatre i societat"
Ritual i dramatúrgia neomedieval. El cas de Dimonis (1981), de Comediants

Ritual i dramatúrgia neomedieval. El cas de Dimonis (1981), de Comediants

RITUALS Per què rituals? «La funció del veritable teatre és ritual, per exemple, combatre les forces tiranitzants. Té a veure amb la decisió d’estar amb les forces positives i no negatives. Un teatre de les arrels per a explicar-se qui és un, a quina societat pertany», amb aquestes paraules definia el premi Nobel de Literatura...
La taza de té de Wittgenstein

La taza de té de Wittgenstein

Dice Wittgenstein que los hechos pueden despertar nuestras emociones, pero debe existir algo más que un hecho para que haya ética. El arte sería un hecho, pero no sería ética. Dice Wittgenstein que nada de lo que podamos pensar o decir es ética (esa cosa), porque si un hombre pudiera escribir un libro de ética...
De Nietzsche a Artaud: el retorno de Dionisio

De Nietzsche a Artaud: el retorno de Dionisio

Una epidemia por la que el individuo queda suspendido y la masa se vincula íntimamente a una muchedumbre de espíritus. Así es como en El nacimiento de la tragedia caracteriza Nietzsche la excitación dionisíaca desencadenada por el coro trágico. Nietzsche atribuye a Eurípides la responsabilidad mayor en la liquidación de esa fuerza transformadora de la...
Guía rápida para dramaturgos cazadores de catástrofes

Guía rápida para dramaturgos cazadores de catástrofes

Acepto con revulsiva timidez la amable invitación de sumar mis reflexiones pálidas y obtusas a este número de PAUSA. ¿Por qué con timidez? Porque la naturaleza de las preguntas que esta edición plantea está demasiado ligada a la esencia (palabra horrenda) de mi escritura de los últimos años. Me siento de pronto confrontado con principios...
La quimera de la tragèdia

La quimera de la tragèdia

I Tragèdia contemporània. La simple enunciació de l’expressió espanta una mica, és com si veiés caure al meu damunt vint-i-cinc segles d’història. És com si es presentés en un puny, de sobte, tot l’embolic de preguntesi problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps. Per aquest motiu, i per ordenar una mica...
Ramon Vinyes i el discurs literari teatral a la primera meitat del segle xx

Ramon Vinyes i el discurs literari teatral a la primera meitat del segle xx

UNA TRAJECTÒRIA DE MIG SEGLE Pocs escriptors com Ramon Vinyes i Cluet (Berga, 1882 – Barcelona, 1952) ofereixen dins la seva dilatada i polifacètica trajectòria una preocupació tan pertinaç per la recerca del que convenim a anomenar modernitat teatral i, alhora, una constant cautela envers els perills que comporta aquesta cerca. El Vinyes que la...
Consideracions poelítiques (I)

Consideracions poelítiques (I)

Conferència pronunciada el 2 de juliol de 2005 en el marc de la universitat d’estiu Prima del Teatro, a San Miniato (Itàlia) Com a escriptor, docent i home d’escena, en moltes ocasions he tingut l’oportunitat de pronunciar-me sobre quin és, segons el meu parer, el tret distintiu del teatre, sobre què li manca avui, tot...
Una mirada al teatre contemporani irlandès

Una mirada al teatre contemporani irlandès

Hibèrnia té indústria teatral No hi ha res millor que les xifres per avaluar la cultura teatral d’un país. Com que vull parlar de teatre, del que es fa a Irlanda, m’ha semblat oportú que primer de tot fem un passeig pels hàbits de consum de teatre que té la seva gent i que després...
Elogi de la gorra de cop

Elogi de la gorra de cop

Ja no és cap notícia que l’escriptura dramàtica contemporània disposa ara mateix d’una certa bona salut en els teatres occidentals, després que alguns significats clarividents n’anunciessin la defunció. Defunció que per altra part no s’hauria pogut evitar si s’hagués acomplert el veredicte d’aquells clarividents que creien —pobres il·lusos— que la cultura arribaria a ser defensada,...
Últimas noticias de los dramaturgos neogriegos

Últimas noticias de los dramaturgos neogriegos

Grecia está en racha, o por lo menos cierta imagen de Grecia en ciertos aspectos. Convencieron las Olimpiadas con un espectáculo por cierto bastante teatral aunque dirigido por un coreógrafo, sin embargo estaba pensado para los «amigos de Grecia» y no para los griegos (el prime time obliga); se ganó la Eurocopa como de la...
El nou teatre serbi

El nou teatre serbi

Si tenim en compte el creixement del nacionalisme, les guerres, les sancions polítiques i tot el que a partir de final dels anys vuitanta es va produir a Sèrbia i als Balcans, queda clar que una realitat d’aquestes característiques oferia un tema tan abundant als artistes que ja els resolia un aspecte de l’obra per...
AVINYÓ 2005. El text de la imatge

AVINYÓ 2005. El text de la imatge

«No hi ha teatre al Pati d’Honor del Palau dels Papes.» L’edició del 2005 del Festival d’Avinyó encara no havia començat i ja es preveia que estaria envoltada de polèmica. Des de la presentació de la programació, que va tenir lloc a l’alta esfera parisenca de l’art contemporani, el Palau de Tòquio, crítics i professionals...