"francès (teatre)"
Un escenari, uns actors, un text... i temps. Conversa amb Anne de Amèzaga, codirectora de la Compagnie Louis Brouillard

Un escenari, uns actors, un text… i temps. Conversa amb Anne de Amèzaga, codirectora de la Compagnie Louis Brouillard

París, tardor del 2017. Em retrobo amb Anne de Amèzaga, que vaig conèixer uns mesos abans a Barcelona. Juntes vam visitar el TNC i la Sala Beckett i vam parlar i parlar de teatre, no només pel que fa a la part artística, sinó també sobre la promoció, els públics, la producció… uns elements de...
Experiència de grup

Experiència de grup

Fa gairebé deu anys del taller internacional en què vaig participar a l’Obrador d’estiu, i el primer que puc dir és que el temps passa ràpid, perquè quan hi torno a pensar, tinc la impressió que era ahir. I si aquesta impressió és tan forta no és potser només perquè el temps passa ràpid sinó...
Introducció al Dossier Joël Pommerat

Introducció al Dossier Joël Pommerat

Joël Pommerat és un dels autors i directors francesos contemporanis més destacats del moment. Després d’un breu inici com actor, acaba decidint-se per l’escriptura i funda la seva pròpia companyia, la Compagnie Louis Brouillard, el 1990, amb els actors de la qual es compromet, el 2003, el dia del seu quaranta aniversari, a crear per...
Joël Pommerat, autor d'espectacles

Joël Pommerat, autor d’espectacles

Nascut a Roanne (França) l’any 1963, Joël Pommerat es defineix a si mateix com un «autor d’espectacles» o com un «autor-director d’escena». O com el defineix Anne de Amezaga, codirectora de la seva companyia, «autor-director d’escena». Així, amb el guió al mig. Aquestes paraules posen ja en evidència les característiques concretes que ha desenvolupat com...
La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

L’actriu i investigadora teatral Ruth Olaizola, que ha format part durant vint-i-dos anys de la Compagnie Louis Brouillard, liderada pel director francès Joël Pommerat, ens ofereix una perspectiva dels processos de creació de la companyia, posant especialment èmfasi en l’aspecte actoral. La invitació de la revista (Pausa.) a participar en el número dedicat a Joël...
Transcripció de la Taula Rodona «7 d’un cop»

Transcripció de la Taula Rodona «7 d’un cop»

Diverses reflexions sobre l’escriptura teatral derivades de la conversa entre els autors Paco Bezerra (Espanya), Davide Carnevali (Itàlia), Guillem Clua (Catalunya), Oliver Kluck (Alemanya), Nick Payne (Anglaterra) i Frédéric Sonntag (França) que va tenir lloc el juliol de 2012 en el marc de l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett.
Valère Novarina: quan el teatre de la paraula reflexiona tocant de peus a l’escenari

Valère Novarina: quan el teatre de la paraula reflexiona tocant de peus a l’escenari

Qui vulgui parlar de teatre contemporani francès es veurà obligat, com a mínim, a mencionar el nom de Valère Novarina i se sentirà empès per força a mirar de posicionar-s’hi. Si ho pot fer amb poques paraules millor, perquè Novarina embarbussa tot el que toca: provar d’explicar els pèls i senyals del seu univers estètic...
Entrada d’un centaure

Entrada d’un centaure

A la puntuació, hi palpita en Morse una comunicació misteriosa. El diàleg amb l’actor —igual que amb el lector— té lloc amb els mots, però també amb el silenci de la tipogra a i amb els signes, entre i a sota. Però aquests signes no diuen gens com ha de respirar l’actor: l’actor és l’únic...
Claire Rengade per Jason Hall

Claire Rengade per Jason Hall

Jason Hall. Hola Claire! Claire Rengade. Hola Jason, a mi també m’agradaria entrevistar-te. Creus que l’escriptura anglesa existeix? J. H. Crec que el que és molt anglès és intentar trobar l’equilibri entre l’art intel·lectual i l’art popular. Qui millor ho va fer va ser Shakespeare, que va deixar una enorme empremta. C. R. També hem...
Cartografia teatral: guia de dibuix i lectura

Cartografia teatral: guia de dibuix i lectura

La disposició dels teatres dins la ciutat és el resultat de lògiques i condicions diverses (econòmiques, socials, simbòliques, artístiques…), però pot ser també, a vegades, producte de l’atzar. Aquest breu escrit vol marcar unes vies per analitzar i comprendre el mapa dels teatres d’una ciutat. Una primera constatació, que per òbvia podria ser innecessària: no...
El ciutadà Rousseau i el teatre

El ciutadà Rousseau i el teatre

J. J. Rousseau va completar la redacció de La nouvelle Héloïse l’any 1758, al mateix temps que escrivia la seva rèplica indignada a D’Alembert sobre la proposta que aquest darrer havia fet, des de les pàgines de l’Enciclopèdia, d’instaurar el teatre a la ciutat de Ginebra. La carta a D’Alembert és el text de Rousseau...
Dissident, és clar

Dissident, és clar

Pots desacarregar l’obra en PDF aquí.   [1] Personatges: Hélène Philippe, el seu fill Un H: Són a la butxaca del meu abric P: No ni a sobre del moble H: Sí que ets amable P: És que te l’has deixat en doble fila? H: Doncs potser me les he oblidat al cotxe P: Un...