"Sergi Belbel"
Jordi Galceran, comediògraf

Jordi Galceran, comediògraf

Aquest article s’hauria de titular «El mètode de Jordi Galceran», però ja s’ha utilitzat en tantes ocasions que me n’he empescat un altre. De fet, que es produeixi aquesta repetició és comprensible, perquè tothom vol conèixer el mètode de Jordi Galceran: com aquest barceloní de quaranta-quatre anys ha aconseguit una manera d’escriure tan brillant i...
Una dramatúrgia desacomplexada, o l'altra cara de la moneda. Aproximació còmplice a l'obra de Jordi Galceran

Una dramatúrgia desacomplexada, o l’altra cara de la moneda. Aproximació còmplice a l’obra de Jordi Galceran

Podem avançar sense precaucions que Jordi Galceran (Barcelona, 1964), llicenciat en Filologia Catalana i exfuncionari del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, és el darrer —i encara invicte— gran fenomen de la dramatúrgia catalana. Un fet a destacar, si tenim en compte que no es tracta en absolut de l’últim epígon de la literatura...
Sobre l’aparició i la desaparició: el teatre i Barcelona (Catalunya invisible, part II)

Sobre l’aparició i la desaparició: el teatre i Barcelona (Catalunya invisible, part II)

Aquest assaig reflexiona sobre la relació entre lloc i escenari i entre paisatge i teatre, sobre en quina mesura un espai teatral pot esdevenir un lloc d’autoidentificació col·lectiva, i sobre el que la representació d’una casa i la construcció d’una localització desvetlla pel que fa a la consciència de si mateix, la identitat i la...
Apunts per a una valoració de la dramatúrgia catalana actual: realisme i preplexitat

Apunts per a una valoració de la dramatúrgia catalana actual: realisme i preplexitat

L’autor dramàtic a Catalunya: una mica d’història. Al llarg dels anys setanta, el model de teatre compromès [1] que havien popularitzat les companyies independents (una relativa fusió entre la formula brechtiana i les teories d’Artaud) va anar conformant una dramatúrgia marcadament visual i cada cop menys política. Una dramatúrgia que, al mateix temps que relegava...
Ramon

Ramon

Pots descarregar l’obra en PDF aquí.   (Quatre dones en la penombra, instal·lades als angles d’un quadrilàter invisible. Al mig, un home, Ramon.) Dona 1. Hola. Dona 2. Hola. Dona 3. Hola. Dona 4. Hola. Ramon. Hola. Dona 1. Què fas? Ramon. Res. Dona 2. Què mires? Ramon. Res. Dona 3. Què penses? Ramon. Res....
De literatura dramàtica catalana, avui

De literatura dramàtica catalana, avui

D’INICIS dels setanta fins a ben avançada la dècada dels vuitanta, la realitat teatral catalana es caracteritzà per la significativa absència en els escenaris de textos dramàtics catalans contemporanis, bàsicament substituïts per muntatges autòctons de caràcter col·lectiu i no específicament textuals, així com per les traduccions de determinades obres de la tradició universal. Així, durant...
El tractament de l'espai en el teatre de Sergi Belbel

El tractament de l’espai en el teatre de Sergi Belbel

L’ESPAI ficcional (o, per ser més precisos, espai-temps ficcional), és una categoria, un gènere, susceptible de ser entès només des de l’abisme que el separa de l’espai real. Es tracta “d’allò que no és”. En aquest sentit, espai ficcional no és un “lloc”. El “topos” platònic, ideal i intangible, resulta massa just de mides per...
Sergi Belbel: La llebre i els alienígenes

Sergi Belbel: La llebre i els alienígenes

M’agradaria disposar de més espai per comentar els efectes d’emmirallament que va produir la irrupció de Belbel, tan fulgurant, en el panorama teatral autòcton. Un dels seus pares espirituals més conspicus, Sanchis Sinisterra, semblava sobre protegir-lo dels efectes nocius d’un èxit (!) massa ràpid. Benet i Jornet (no fa ni quatre dies) demanava encara en...
Muestra antológica de El Teatro Fronterizo

Muestra antológica de El Teatro Fronterizo

No nos llamemos a engaño: EL TEATRO FRONTERIZO no es un grupo de teatro, a la manera de aquellos que, en los años 70, recorrían la geografía española a lomos de una desven­cijada furgoneta. Para empezar, nun­ca hemos tenido una furgoneta, ni siquiera desvencijada. Y para concluir -con el equívoco-, apenas si podría hablarse, durante casi diez años,...