"processos de creació"
«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

En aquesta trobada moderada per Carles Batlle, el dramaturg, director i actor uruguaià Gabriel Calderón repassa la seva trajectòria tot reflexionant, essencialment, sobre els seus textos Ex, que revienten los actores i Or. Tal vez la vida sea ridícula, posant l’accent en què significa, per a ell, ser dramaturg en el seu context geogràfic, històric...
Un escenari, uns actors, un text... i temps. Conversa amb Anne de Amèzaga, codirectora de la Compagnie Louis Brouillard

Un escenari, uns actors, un text… i temps. Conversa amb Anne de Amèzaga, codirectora de la Compagnie Louis Brouillard

París, tardor del 2017. Em retrobo amb Anne de Amèzaga, que vaig conèixer uns mesos abans a Barcelona. Juntes vam visitar el TNC i la Sala Beckett i vam parlar i parlar de teatre, no només pel que fa a la part artística, sinó també sobre la promoció, els públics, la producció… uns elements de...
CROQUIS: representació d’un lloc

CROQUIS: representació d’un lloc

Dins del que coneixem com a «mundillo teatral», és habitual que una setmana abans de l’estrena d’una peça algú de l’equip et convidi a veure’n un assaig general. En acabar, si l’espectacle t’ha interessat, si té força, si t’ha sorprès o t’has emocionat resulta molt fàcil compartir les teves impressions. Però si no ha estat...
La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

L’actriu i investigadora teatral Ruth Olaizola, que ha format part durant vint-i-dos anys de la Compagnie Louis Brouillard, liderada pel director francès Joël Pommerat, ens ofereix una perspectiva dels processos de creació de la companyia, posant especialment èmfasi en l’aspecte actoral. La invitació de la revista (Pausa.) a participar en el número dedicat a Joël...
Entrevista amb Evelyne Chenelière

Entrevista amb Evelyne Chenelière

«No sé si els continguts guien la forma o a l’inrevés. Probablement les dues coses alhora»
L'ull multifocal d'un artista-artesà. (El teatre com a creació compartida)

L’ull multifocal d’un artista-artesà. (El teatre com a creació compartida)

Fa quinze anys, a la ciutat de Lisboa, en plena ressaca postolímpica, vaig rebre el primer encàrrec d’en Ramon Simó, després d’una nit d’estrena als molls vells i decrèpits de la ciutat blanca, sota la mirada sàvia i irònica del Tejo, on el riu esdevé paradoxalment oceà, lluny de la nostra mar Mediterrània però en...
La violencia entre bastidores (Una aproximación diferente al lenguaje furero)

La violencia entre bastidores (Una aproximación diferente al lenguaje furero)

La violencia pertenece al ser humano; y por tanto también al equipamiento básico del teatro. Es ahí donde está sujeta a todas las facetas del desarrollo estético que, de una forma ejemplar, nos presenta el trabajo creativo de La Fura dels Baus. Todos sus espectáculos juegan con la violencia de una manera muy particular: la...
QÜESTIONARI. Mercè Anglès, Marta Buchaca, Ferran Carvajal, Carles Mallol.

QÜESTIONARI. Mercè Anglès, Marta Buchaca, Ferran Carvajal, Carles Mallol.

Quina presència té la violència en el teu treball? Per què? Mercè Anglès Actriu Vivim en un món i una societat violents. La violència és per tot arreu, ens envolta, és més, ens emmetzina, la respirem, hem de fer un esforç brutal per escapar-nos-en: agafar aire. La violència, en el meu treball com actriu, és...
Experimentació en la bellesa. Entrevista a Katie Mitchell

Experimentació en la bellesa. Entrevista a Katie Mitchell

Katie Mitchell és una de les directores més prestigioses del Regne Unit. Directora associada al National Theatre de Londres, amb més de vint muntatges rere seu, és una de les poques directores britàniques que defuig el servilisme textual que impera en el teatre anglès contemporani i busca «crear» amb cada nou muntatge, sovint barrejant diferents...
2 d’octubre.  Diari d'una jove promesa de la dramatúrgia catalana contemporània.

2 d’octubre. Diari d’una jove promesa de la dramatúrgia catalana contemporània.

Em desperta una imatge. Postal des de Berlín. Em veig saludant des de l’escenari de la schaubühne am lehniner platz. Per fi he posat els peus al temple sagrat del teatre contemporani i demà passat ho faig a l’altra banda del mur invisible. Quina emoció. És l’estrena. Arriben els saludos. Confusió. El públic se’n va...
20 de juny. Diari d'una jove promesa de la dramatúrgia contemporània

20 de juny. Diari d’una jove promesa de la dramatúrgia contemporània

11.00 am. Em desperto. Com a jove promesa de la dramatúrgia catalana contemporània, és important que surti de nit. És clar que si surto de nit, després m’he d’aixecar tard. Considero que les 11 no és excessivament tard, però tampoc excessivament d’hora. És una hora… raonable, no? Sí, sí que ho és, és una hora...
Al voltant del teatre musical

Al voltant del teatre musical

Quan el company Pere Riera em va proposar escriure un article per a la revista PAUSA, em van venir al cap tots els motius pels quals havia de dir que no. No he escrit mai un article per a cap revista, l’univers de gent que col·labora en aquest mitjà prové del món de la dramatúrgia,...