"processos de creació"
Re-membrant el demos  [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

Re-membrant el demos [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

«Quin és l’espai i el potencial de la dramatúrgia i, per tant, del teatre en general en el nostre món contemporani, digital, globalitzat i cada dia més populista i anti-democràtic?» Partint d’aquesta pregunta l’estudiós alemany Peter M. Boenisch analitza quatre espectacles recents: Five Easy Pieces, de Milo Rau; Paisajes para no colorear, de La Re-sentida;...
Repetició subversiva (coreografies de la dominació israeliana i la diàspora jueva)

Repetició subversiva (coreografies de la dominació israeliana i la diàspora jueva)

L'artista interdisciplinar Li Lorian analitza la capacitat del cos d’involucrar-se en el procés de producció de significat, reivindicant el caràcter explícitament social, històric i polític de la coreografia. Aplicant aquests principis a l'anàlisi de la peça Archive d'Arkadi Zaides, Lorian examina la capacitat del cos en el marc de dos contextos socials i polítics diferents: l’israelià...
Tancar els ulls i tirar endavant

Tancar els ulls i tirar endavant

Baró d’Evel és una companyia d’arts escèniques liderada per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, ell provinent de la tradició del clown mentre que ella, per tradició familiar, sempre ha estat unida al món dels cavalls. La parella es va conèixer a Châlons-en-Champagne, França, a l’escola d’estudis superiors CNAC (Centre National des Arts du Cirque)....
«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

En aquesta trobada moderada per Carles Batlle, el dramaturg, director i actor uruguaià Gabriel Calderón repassa la seva trajectòria tot reflexionant, essencialment, sobre els seus textos Ex, que revienten los actores i Or. Tal vez la vida sea ridícula, posant l’accent en què significa, per a ell, ser dramaturg en el seu context geogràfic, històric...
Un escenari, uns actors, un text... i temps. Conversa amb Anne de Amèzaga, codirectora de la Compagnie Louis Brouillard

Un escenari, uns actors, un text… i temps. Conversa amb Anne de Amèzaga, codirectora de la Compagnie Louis Brouillard

París, tardor del 2017. Em retrobo amb Anne de Amèzaga, que vaig conèixer uns mesos abans a Barcelona. Juntes vam visitar el TNC i la Sala Beckett i vam parlar i parlar de teatre, no només pel que fa a la part artística, sinó també sobre la promoció, els públics, la producció… uns elements de...
CROQUIS: representació d’un lloc

CROQUIS: representació d’un lloc

Dins del que coneixem com a «mundillo teatral», és habitual que una setmana abans de l’estrena d’una peça algú de l’equip et convidi a veure’n un assaig general. En acabar, si l’espectacle t’ha interessat, si té força, si t’ha sorprès o t’has emocionat resulta molt fàcil compartir les teves impressions. Però si no ha estat...
La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

L’actriu i investigadora teatral Ruth Olaizola, que ha format part durant vint-i-dos anys de la Compagnie Louis Brouillard, liderada pel director francès Joël Pommerat, ens ofereix una perspectiva dels processos de creació de la companyia, posant especialment èmfasi en l’aspecte actoral. La invitació de la revista (Pausa.) a participar en el número dedicat a Joël...
Entrevista amb Evelyne Chenelière

Entrevista amb Evelyne Chenelière

«No sé si els continguts guien la forma o a l’inrevés. Probablement les dues coses alhora»
L'ull multifocal d'un artista-artesà. (El teatre com a creació compartida)

L’ull multifocal d’un artista-artesà. (El teatre com a creació compartida)

Fa quinze anys, a la ciutat de Lisboa, en plena ressaca postolímpica, vaig rebre el primer encàrrec d’en Ramon Simó, després d’una nit d’estrena als molls vells i decrèpits de la ciutat blanca, sota la mirada sàvia i irònica del Tejo, on el riu esdevé paradoxalment oceà, lluny de la nostra mar Mediterrània però en...
La violencia entre bastidores (Una aproximación diferente al lenguaje furero)

La violencia entre bastidores (Una aproximación diferente al lenguaje furero)

La violencia pertenece al ser humano; y por tanto también al equipamiento básico del teatro. Es ahí donde está sujeta a todas las facetas del desarrollo estético que, de una forma ejemplar, nos presenta el trabajo creativo de La Fura dels Baus. Todos sus espectáculos juegan con la violencia de una manera muy particular: la...
QÜESTIONARI. Mercè Anglès, Marta Buchaca, Ferran Carvajal, Carles Mallol.

QÜESTIONARI. Mercè Anglès, Marta Buchaca, Ferran Carvajal, Carles Mallol.

Quina presència té la violència en el teu treball? Per què? Mercè Anglès Actriu Vivim en un món i una societat violents. La violència és per tot arreu, ens envolta, és més, ens emmetzina, la respirem, hem de fer un esforç brutal per escapar-nos-en: agafar aire. La violència, en el meu treball com actriu, és...
Experimentació en la bellesa. Entrevista a Katie Mitchell

Experimentació en la bellesa. Entrevista a Katie Mitchell

Katie Mitchell és una de les directores més prestigioses del Regne Unit. Directora associada al National Theatre de Londres, amb més de vint muntatges rere seu, és una de les poques directores britàniques que defuig el servilisme textual que impera en el teatre anglès contemporani i busca «crear» amb cada nou muntatge, sovint barrejant diferents...