"posada en escena"
«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

«La quarta paret ja no existeix, tot el que en queda és una ferida». Una conversa amb Krystian Lupa

En aquesta entrevista, Krystian Lupa repassa la seva trajectòria professional durant els darrers trenta anys; des de la transició política a Polònia, del règim comunista al capitalista —amb totes les implicacions teatrals i socials que això va comportar—, a la relació del director amb els autors que més ha admirat i/o adaptat —Bernhard, Kantor, Dostoievski,...
La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

La mirada del director o el focus en els personatges dins el procés de creació

L’actriu i investigadora teatral Ruth Olaizola, que ha format part durant vint-i-dos anys de la Compagnie Louis Brouillard, liderada pel director francès Joël Pommerat, ens ofereix una perspectiva dels processos de creació de la companyia, posant especialment èmfasi en l’aspecte actoral. La invitació de la revista (Pausa.) a participar en el número dedicat a Joël...
Tres mirades personals sobre Albert Mestres
Sobre textualitat contemporània

Sobre textualitat contemporània

Per a Feixas, el text és una partitura, alhora que també pot ser tractat com a material. Divideix el procés de creació en tres grans fases: la primera, —més solitària i individual— de gènesi de la primera versió del text; la segona, de reescriptura (fruit d’un treball conjunt amb la direcció escènica), i la tercera,...
Consideracions poelítiques (II)

Consideracions poelítiques (II)

[1] Poètica La dimensió poètica del teatre no es redueix, i tampoc no cal que sigui així, a la situació fictícia i a la seva representació —tot i que considero com a essencialment poètica l’operació que consisteix a inventar la realitat. El teatre també té a veure amb la llengua, o, més concretament, amb la...
Joc de miralls, intensitat de contrastos

Joc de miralls, intensitat de contrastos

Com es pot definir l’efímer? Com poden, els professionals de l’escena, parlar del seu art més enllà de la tècnica, de l’ofici? La majoria tendeix a refugiar-se en la pràctica teatral i, sovint, es malfia de la teoria. No són tan intel·lectuals els actors o els directors d’escena com, posem per cas, els professors o...
Respecte/llibertat: dominar les coaccions de la partitura

Respecte/llibertat: dominar les coaccions de la partitura

Sovint abordem el problema de la posició del director davant les obres de Samuel Beckett en termes de«respecte» i «llibertat». La posició de Samuel Beckett sobre la posada en escena és molt coneguda: el director s’ha d’ajustar a les indicacions precises que ell va procurar proporcionar als seus textos. Samuel Beckett va patir tota la...
El ciutadà Rousseau i el teatre

El ciutadà Rousseau i el teatre

J. J. Rousseau va completar la redacció de La nouvelle Héloïse l’any 1758, al mateix temps que escrivia la seva rèplica indignada a D’Alembert sobre la proposta que aquest darrer havia fet, des de les pàgines de l’Enciclopèdia, d’instaurar el teatre a la ciutat de Ginebra. La carta a D’Alembert és el text de Rousseau...
Del barret al pentinat

Del barret al pentinat

«No hi ha ningú —diu Rousseau per boca de Saint-Preux—que vagi al teatre pel plaer de l’espectacle, sinó per veure la gent, perquè els vegin, per recollir xafarderies per a després de la funció; i la gent només pensa en allò que veu per decidir allò que diran. Per a ells l’actor és sempre l’actor, mai...
L'esperit dels teatres petits

L’esperit dels teatres petits

Conferència pronunciada per Jacques Copeau a Nova York, la primera de 1917, a la seu dels Washington Square Players. Editada en francès per primera vegada als Cahiers de la Compagnie Madeleine Renaud – Jean-Louis Barrault (1954, 2è année, 4ème cahier), d’on la traduim. Traducció de Joan Casas i Maria Zaragoza.   Senyores i senyors, he...
La forma en movimiento

La forma en movimiento

Traducción de Víctor Molina.   La primera realización de Pasos, dirigida por el autor, se presentó en el Royal Theatre de Londres en mayo de 1976. Antes de comenzar los ensayos, y como ya es regla en él cuando dirige sus propias piezas, Beckett preparó algunas notas sobre la escenificación prevista[1]. Varios meses después, en...
Lectura y puesta en escena

Lectura y puesta en escena

Una obra teatral es el registro verbal, literario, de mil posibles acontecimientos escénicos, entendiendo por acontecimiento escénico el encuentro de unos actores y unos espectadores en un tiempo y en un espacio concretos. Leer un texto teatral consiste en asistir a una representación imaginaria, todos los niveles del discurso dramático remiten a un referente teatral,...