"Manuel Molins"
La quimera de la tragèdia

La quimera de la tragèdia

I Tragèdia contemporània. La simple enunciació de l’expressió espanta una mica, és com si veiés caure al meu damunt vint-i-cinc segles d’història. És com si es presentés en un puny, de sobte, tot l’embolic de preguntesi problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps. Per aquest motiu, i per ordenar una mica...
Els autors de la «generació del Premi Sagarra», assaig de nòmina

Els autors de la «generació del Premi Sagarra», assaig de nòmina

La nostra historiografia cultural, tan donada a inventar generacions (i jo mateix en sóc un exemple!), potser mai no s’ha equivocat tant com quan va encunyar aquesta suposada «generació», la dels autors que apareixen durant la dècada dels anys seixanta i encara bona part de la següent. Si bé és cert que existeix un conjunt...
Molins inèdit

Molins inèdit

L’art és solament una forma de viure. «Cartes a un jove poeta», de R. M. Rilke Sóc un artista. I un artista en el límit, com tot autèntic artista. «La música de les esferes», de Manuel Molins [1] 1 Les peces inèdites de Manuel Molins escrites els darrers vint anys (1985-2005) ofereixen un ventall de...