«No cal fer-se il·lusions. El teatre català, de Robrenyo ençà, ha estat –descomptades les excepcions– un simple esport sense transcendència. Mancats en absolut de tradició, sense un teatre renaixentista ni clàssic on recolzar-nos, els catalans no hem passat en la dramatúrgia de múltiples assaigs d’aprenent. Podríem esmentar algun cas aïllat de veritable home de lletres...