"llengua i llenguatge"
Gemma Rodríguez per Claire Rengade

Gemma Rodríguez per Claire Rengade

Claire Rengade. Com «pastes» la teva llengua? Gemma Rodríguez. Quina pregunta més difícil. Em preguntes. I jo em pregunto. Que com pasto la meva llengua, quins ingredients faig servir per cuinar-la, i em poso a pensar i ho oblido tot. Un amic em va explicar la història de la formiga que va preguntar a un...
Claire Rengade per Jason Hall

Claire Rengade per Jason Hall

Jason Hall. Hola Claire! Claire Rengade. Hola Jason, a mi també m’agradaria entrevistar-te. Creus que l’escriptura anglesa existeix? J. H. Crec que el que és molt anglès és intentar trobar l’equilibri entre l’art intel·lectual i l’art popular. Qui millor ho va fer va ser Shakespeare, que va deixar una enorme empremta. C. R. També hem...
Teatre i llengua normativa. Notes sobre llibertat creativa i qualitat artística

Teatre i llengua normativa. Notes sobre llibertat creativa i qualitat artística

Finalment, entenc, el debat sobre la llengua dels textos teatrals cal situar-lo principalment en un eix concret de reflexió: el de l’edició textual. L’edició textual és aquell procés (o aquell conjunt de processos) que fa que un text que es troba en una versió A passi a una versió B, amb l’objectiu que en aquest...
Retrovisor. De llengua preterida a llengua pretèrita

Retrovisor. De llengua preterida a llengua pretèrita

Per al Dossier sobre «Llengua i Teatre» de l’últim número de (Pausa.), se’m demanaren unes línies sobre la situació de l’ús del català en l’àmbit de les arts escèniques, que jo veig un pèl preocupant pel que fa a la qualitat i pertinença lingüística. Els correctors, però, em van jugar una mala passada, perquè allà...
Els canvis en el català de l’escena en els últims trenta o quaranta anys

Els canvis en el català de l’escena en els últims trenta o quaranta anys

Evocarem una obra que, a part d’haver estat premiada pel text, va alçar polseguera en àmbits pulcres de la literatura del país, tot i que, per la noció que en tenim, més pel parlar descordat que no pas castellanitzat. Ens referim a Els Beatles contra els Rolling Stones, de Jordi Mesalles i Miquel Casamayor, estrenada...
El teatre no és pas Babel

El teatre no és pas Babel

«I es digué: “Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells”. Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió...
Qüestionari a Francesc Massip, Cristina Plazas i Mercè Sàrrias

Qüestionari a Francesc Massip, Cristina Plazas i Mercè Sàrrias

Com incideix la diversitat lingüística (els registres geogràfics o socials, diferents llengües en contacte…) en la teva feina? Pel que fa a aquesta qüestió, detectes algun problema, algun benefici, alguna cosa que grinyola, en el nostre context teatral? I en altres parts del món?   Francesc Massip Crític teatral i professor de l’Institut del Teatre...
Laurie Anderson. Una admiració

Laurie Anderson. Una admiració

La cultura nord-americana impregna les nostres vides com un magma porós, reticular, inabastable; els seus límits mateixos són impossibles de fixar. En el camp de les arts escèniques, per la seva naturalesa concreta i efímera, la influència està condicionada per la mobilitat dels espectacles més enllà d’un oceà. La dansa i la música tenen, en...
Les tra(d)icions triades

Les tra(d)icions triades

La tradició, aquella gran desconeguda. Ningú no en renegarà mai del tot, però ens solem conformar que aquesta confiança quedi reduïda a una pura qüestió nominal, de simple fe, de creure-hi sense fets ni cap mena de veïnatge amb aquell gran i obscur (per desconegut) objecte del desig, perquè en el fons és molt possible...
Martin Crimp i la recerca constant

Martin Crimp i la recerca constant

Arran de l’estrena d’El camp al Royal Court Theatre, el prestigiós crític de The Times Benedict Nightingale afirmava que «va començar a preparar mentalment la crítica suggerint que Crimp, les traduccions del qual gairebé superen el nombre d’obres originals, encara ha de trobar la seva veu» (2000 : 619). Podem afirmar sense por a equivocarnos...
La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció (report)

La Barcelona de ficció   L’entrada del Gran Canal de Venècia és un quadre fascinant i enorme que es conserva al Museu del Louvre de París. L’obra té la virtut d’haver deixat en les retines universals una imatge clara i permanent de la ciutat més decadent i alhora més sublim del món. Seria fàcil concloure...
Universalitat versus globalització: la localitat a la dramatúrgia catalana actual

Universalitat versus globalització: la localitat a la dramatúrgia catalana actual

S’ha parlat molt aquests últims anys d’un tret compartit de la dramatúrgia catalana, que al seu torn és comú a gran part de la dramatúrgia actual occidental no anglosaxona, i que podríem anomenar «deslocalització de les obres i desmarcació dels personatges». És el que s’acostuma a indicar amb expressions com ara «qualsevol lloc/ciutat/poble», «un home/dona/noi/noia»,...