"irlandès (teatre)"
Els personatges de McPherson. Confessions dels vestigis d'una societat globalitzada

Els personatges de McPherson. Confessions dels vestigis d’una societat globalitzada

Patrícia Manresa recull alguns dels efectes historicosocials que afecten la forma amb què els autors entenen la tradició pròpia —l’«Irishness», dins el context cèltic— i els aplica a com Conor McPherson construeix els personatges de les seves dramatúrgies. L’«Irishness» del segle passat, la forma amb què els escriptors entenen la seva pròpia tradició a cada...
Entrevista a Conor McPherson

Entrevista a Conor McPherson

La traductora Patrícia Manresa entrevista l’autor Conor MacPherson. Repassen els procediments d’ofici i aprofundeixen en algunes formes dramàtiques utilitzades per l’irlandès, com el monòleg. Patrícia Manresa. Quan finalment t’asseus a escriure una obra, quin és el punt de partida: els personatges, la història o l’estructura? Conor McPherson. Quan escric una obra, la sensació que tinc és...
Una mirada al teatre contemporani irlandès

Una mirada al teatre contemporani irlandès

Hibèrnia té indústria teatral No hi ha res millor que les xifres per avaluar la cultura teatral d’un país. Com que vull parlar de teatre, del que es fa a Irlanda, m’ha semblat oportú que primer de tot fem un passeig pels hàbits de consum de teatre que té la seva gent i que després...
Enfrontant-se als dimonis. L’ús de la narració en el teatre irlandès

Enfrontant-se als dimonis. L’ús de la narració en el teatre irlandès

Malgrat que avui en dia alguns dels poetes i novel·listes de més renom dins l’àmbit angloparlant són d’origen irlandès, el gènere literari tradicionalment associat amb Irlanda és, sens dubte, el dramàtic. No deixa de ser com a mínim sorprenent que un país que va començar a desenvolupar una cultura nacional fa poc més de cent...
Beckett Dixit

Beckett Dixit

EXPLICACIONES 1. Al diablo con las  explicaciones. Los tics que se explican son los únicos indecentes. La locura, a Dios gracias, es indivisible. (1928) REDUCTIO AD OBSCENUS. Si insistís en solidificar la Idea…, en concretar la Cosa de Kant, no haréis sino degradar en vaudeville de Labiche este arte que, semejante a una resolución de...
El silencio en la obra de Beckett

El silencio en la obra de Beckett

Texto correspondiente a una de las conferencias programadas durante el Memorial Beckett que tuvo lugar en la Sala Beckett en Setiembre-Octubre de 1990.   El silencio que nos congrega esta tarde no es aquél que aterraba a Pascal, el de los grandes abismos siderales, sino el otro, quizás no menos aterrador que se abriría aquí...
Los oyentes en el teatro de Beckett

Los oyentes en el teatro de Beckett

El pequeño ciclo de conferencias que dio soporte teórico al MEMORIAL BECKETT nos permitió acceder directamente a unos materiales que, por la personalidad de sus autores y lo inédito de sus contenidos, no merecen quedar circunscritos al ámbito restringido de una audiencia puntual. Por este motivo, Pausa ha querido ofrecer a sus lectores -con autorización...
Imágenes y voces en la penumbra: Yo no

Imágenes y voces en la penumbra: Yo no

Hay pocas obras tan perfectamente estructuradas como las de Samuel Beckett y sin embargo, la primera impresión que éstas nos causan es de confusión, de extrañeza, a veces incluso de “caos” y la obra que vamos a comentar es un buen ejemplo de ello. No obstante, como luego veremos, bajo el “caos” superficial encontramos una...
Beckett News

Beckett News

A la muerte de Samuel Beckett, las necrológicas se multiplicaron en los medios de comunicación de todo el mundo. Imagino debería ser objeto de una tesis doctoral, el ver cómo han tratado los periodistas al hombre, al poeta y al dramaturgo. Aunque hablar de la percepción de Beckett, no sea de momento nuestra intención. Sólo...