"ideologia i teatre"
Alguns apunts per a repensar el teatre

Alguns apunts per a repensar el teatre

Susan Sontag va arribar a Sarajevo a mitjans de juliol de 1993. Va trobar-hi un paisatge en runes, arrasat per una guerra fratricida, i una població desolada. L’autora de Contra la interpretació sabia, però, on anava: ja hi havia passat un parell de setmanes l’anterior mes d’abril, hi havia fet amics i connexions, s’havia implicat...
L'emergència del teatre en temps del coronavirus

L’emergència del teatre en temps del coronavirus

[Aquest text es va publicar per primer cop en italià el 14 d’abril de 2020 a la pàgina web de l’editorial Fandango Libri.]   Traducció d’Albert Arribas   En aquest període d’alentiment forçat de les activitats humanes, per no dir de l’economia, sentim que es repeteix obsessivament que la cultura no ha de morir —i, si...
Més enllà del confinament: una carta a les artistes escèniques

Més enllà del confinament: una carta a les artistes escèniques

[Aquest text es va publicar per primer cop en anglès («Beyond the Time of the Right Care: A Letter to the Performance Artist») el 21 d’abril de 2020 dins la sèrie «Lockdown Theatre», una col·lecció d’experiments mentals teòrics sobre la crisi del coronavirus, comissariada i editada per Maximilian Haas i Joshua Wicke per a la...
Re-membrant el demos  [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

Re-membrant el demos [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

«Quin és l’espai i el potencial de la dramatúrgia i, per tant, del teatre en general en el nostre món contemporani, digital, globalitzat i cada dia més populista i anti-democràtic?» Partint d’aquesta pregunta l’estudiós alemany Peter M. Boenisch analitza quatre espectacles recents: Five Easy Pieces, de Milo Rau; Paisajes para no colorear, de La Re-sentida;...
La veu del cos-que-dansa

La veu del cos-que-dansa

Bojana Kunst ens parla sobre el canvi que s’esdevé en la dansa a principis del segle XX, quan el cos-que-dansa deixa de ser un cos obedient per empoderar-se i entrar en un nou paradigma de representació. Així mateix, la filòsofa i dramaturga eslovena reflexiona sobre com aquest canvi impulsat per la dansa contemporània ressona en...
«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

En aquesta trobada moderada per Carles Batlle, el dramaturg, director i actor uruguaià Gabriel Calderón repassa la seva trajectòria tot reflexionant, essencialment, sobre els seus textos Ex, que revienten los actores i Or. Tal vez la vida sea ridícula, posant l’accent en què significa, per a ell, ser dramaturg en el seu context geogràfic, històric...
Experimentació formal, ètica i representació al teatre de debbie tucker green

Experimentació formal, ètica i representació al teatre de debbie tucker green

En aquest article, el professor de literatura anglesa i estudis teatrals de la Universitat de Barcelona Enric Monforte analitza la trajectòria de la dramaturga britànica debbie tucker green. Monforte es fixa en aspectes com la responsabilitat de l’espectador en les representacions de tucker green o com l’autora se serveix d’històries individuals per «remarcar la seva...
El país de qui? «Un work in progress»: reflexions sobre el teatre, la identitat nacional i el Brexit

El país de qui? «Un work in progress»: reflexions sobre el teatre, la identitat nacional i el Brexit

L’investigador i crític teatral Aleks Sierz reflexiona sobre com el Brexit ha afectat la societat i el teatre anglesos i com aquests han dialogat sobre el procés. Sierz considera que el Brexit ha conduït a una crisi en la comunitat nacional i critica la voluntat «d’escolta» d’algunes institucions culturals envers els Leavers o separatistes (els...
Violència de les formes, formes de la violència: el teatre de debbie tucker green

Violència de les formes, formes de la violència: el teatre de debbie tucker green

A partir de l’estudi dels textos dirty butterfly i random, Mireia Aragay analitza els elements de violència formal que la dramaturga britànica debbie tucker green desplega a les seves peces. Posant-la en relació amb el pensament de figures com Judith Butler o Jacques Rancière, Aragay desgrana la utilització que l’autora britànica fa d’elements dramatúrgics com...
Malaltia, frivolitat, responsabilitat i transgressió: un diàleg (queer) amb Guillem Clua

Malaltia, frivolitat, responsabilitat i transgressió: un diàleg (queer) amb Guillem Clua

En aquesta conversa amb l’investigador Isaias Fanlo, el dramaturg Guillem Clua repassa la seva trajectòria des d’una perspectiva queer, centrant-se en els processos d’escriptura i estrena de Marburg (2008), Smiley (2011) i L’oreneta (2017), tres peces singulars perquè posen sobre la taula alguns temes poc freqüents al teatre català recent.   Si pensem en l’àmbit de la dramatúrgia catalana, la trajectòria...
Els invisibles i els silenciats: Algunes reflexions epistolars sobre qüestions racials i queer en el teatre català

Els invisibles i els silenciats: Algunes reflexions epistolars sobre qüestions racials i queer en el teatre català

A partir d'una comparativa entre la dramatúrgia nord-americana i la catalana, els investigadors Isaias Fanlo i Jeffrey K. Coleman debaten sobre l’estat actual de l’escriptura en el teatre català des de la perspectiva queer i els estudis de raça.
Juego y Compromiso: el Procedimiento

Juego y Compromiso: el Procedimiento

En un exercici profund d’assumpció de la responsabilitat que s’imposa com a artista, el director i dramaturg argentí Javier Daulte es planteja quins són els procediments en els que cal situar la mirada a l’hora d’entendre les responsabilitats internes i externes de l’exercici teatral. Daulte posa en valor tot el sistema de relacions i regles...