"memòria històrica"
Escriure «alla turca» (Entrevista a Yeṣim Özsoy)

Escriure «alla turca» (Entrevista a Yeṣim Özsoy)

La dramaturga Helena Tornero entrevista l’autora turca Yesim Özsoy Gülan, amb qui va col·laborar en l’obra Love & Fascism, estrenada a Istanbul el maig de 2014. L’entrevista s’acosta al procés de creació d’Özsoy Gülan i a algunes de les seves peces més destacades
No se trata de belleza. Kristian Smeds hurga en los valores de su país

No se trata de belleza. Kristian Smeds hurga en los valores de su país

L’article traça una panoràmica al llarg de la carrera del dramaturg finlandès Kristian Smeds, centrant-se en una sèrie de moments decisius com ara els seus inicis amb obres com Imatges gelades (1996) i la fundació del grup Teatteri Takomo, el seu pas pel Teatre Municipal de Kajaani, la polèmica posada en escena de Soldat desconegut,...
L'ètica d'una escriptura que ens recorda el futur

L’ètica d’una escriptura que ens recorda el futur

L’article analitza diverses constants presents a l’obra dramàtica de Victoria Szpunberg, com la temporalitat, la memòria o la història, i se centra principalment en el caràcter ètic que aquests conceptes assoleixen dins de la seva escriptura.
El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí), de Victoria Szpunberg

El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí), de Victoria Szpunberg

Succinta i concentrada anàlisi de la peça de Victoria Szpunberg El meu avi no va anar a Cuba (el meus pares sí), que pren com a fil conductor el concepte d’heterogeneïtat (estètica, expressiva i idiomàtica).
El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí)

El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí)

El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí), de Victoria Szpunberg. TRILOGÍA LA FRAGILIDAD DE LA MEMORIA (Cómo narrar un hecho abismal: el del exilio y la última dictadura argentina)
Escenificar el abismo: teatro, memoria y violencia

Escenificar el abismo: teatro, memoria y violencia

El teatro, desde sus orígenes, ha constituido una arena privilegiada para que una comunidad se confronte con asuntos que tienen que ver con la vida pública de sus integrantes y que, incluso, cuestionan los valores y certezas a partir de los cuales esta se construye (o se imagina) como tal. Por ello, el teatro ha...
Nòtules sobre el teatre i la guerra: ni meravella, ni míting

Nòtules sobre el teatre i la guerra: ni meravella, ni míting

«La guerre viendra (peut-être), et les dramaturges que nous sommes songeront au théâtre, et s’interrogeront: quid de notre art dans le fracas des bombes? et pouvons-nous prétendre à quelqu’autre rôle qu’à celui de bouffon des faiseurs de guerre?» CORMANN, 2003: 29   1 L’escriptor català Frederic Pujulà Vallès (1877-1963) fou testimoni, com a soldat de...
L’observatori de teatres en risc i el Teatre-circ Apol·lo de Vilanova i la Geltrú

L’observatori de teatres en risc i el Teatre-circ Apol·lo de Vilanova i la Geltrú

El mes de juny passat se celebrà la Quadriennal de Praga. Defugint exhibir el més espectacular transatlàntic avarat els darrers quatre anys, la secció d’arquitectura teatral de la delegació espanyola proposà crear un observatori de teatres en risc. El manifest fundacional començava: «La majoria de nosaltres, gent de teatre, veiem, en el dia a dia...
Ocupar l’espai. Petita ruta per alguns espais berlinesos

Ocupar l’espai. Petita ruta per alguns espais berlinesos

«Ens interessen els espais que tenen una història que es pot llegir en els murs. El teatre necessita espais amb memòria, tal vegada perquè aquesta li és essencial, ja que també l’oblit li és inherent.» Peter Brook «Ja no puc trobar la Potsdamer Platz. No existeix. No, no pot ser això.» HOMER a El cel...
El llibre d'història de l'oblit persistent (Anotacions manuscrites al marge de pàgina)

El llibre d’història de l’oblit persistent (Anotacions manuscrites al marge de pàgina)

Aquest text acompanya el catàleg de l’exposició Too Late for Goya. University Art Museum, Arizona, 1993.   “Existeix una diferència fonamental entre l’ameba i l’ésser humà. L’ameba és congènitament incapaç de recordar què va fer la nit passada. D’això es desprèn que, per a alguns, l’alcohol sigui un estri excel·lent per combregar amb les coses...