"història de les arts escèniques"
El "Liceu Nou"

El “Liceu Nou”

Ponència exposada al Foment de les Arts Decoratives (FAD) el 31 de maig del 1994, dins la tertúlia El Gran Teatre del Liceu: l’òpera dels 90. Durant dècades l’òpera ha estat víctima de la seva pròpia complexitat. Perquè la reunió de diverses disciplines artístiques -música, veu, teatre, arts plàstiques- resulta a priori extraordinàriament estimulant, però...
Allonsanfansdelapatri?

Allonsanfansdelapatri?

Lluís Pasqual, un dels fundadors del Teatre Lliure, dirigeix a París l’Odéon-Théâtre d’Europe. Josep Maria Flotats, futur director del Teatre Nacional de Catalunya, va estudiar a França on va desenvolupar vint anys de carrera professional fins arribar a ser actor de la Comédie Française, abans de tornar a Barcelona. Albert Boadella, director de Els Joglars,...
El teatre, casa de qui?

El teatre, casa de qui?

“La boca d’escena, més que no una frontera, és un eix que divideix l’espai global; jo penso que, en relació amb el conjunt, s’assembla més a un mirall fictici que no pas a una finestra.” Matthias Langhoff   La Comédie Française és la “casa de Molière”. Però Molière no hi és pas, només el seu...
Els espais/models de creació de Els Joglars i Comediants

Els espais/models de creació de Els Joglars i Comediants

Durant els anys de l’anomenat “teatre independent”, la idea de col·lectiu es basava en l’abolició dels rols habituals (sense que això comportés la desaparició de lideratges) i, d’altra banda, en el pragmatisme de la gestió. Els factors de cohesió, d’organització i de relació entre els seus membres i d’aquests amb un determinat espai (o espais)...
Un espai per al cerimonial darrera el teló

Un espai per al cerimonial darrera el teló

Les Passions que es representen a diversos indrets de Catalunya són una evolució lògica dels Misteris d’origen medieval en els quals eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant. Les primeres mostres d’aquest gènere poden ser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses...
Un lugar prescindible

Un lugar prescindible

Sobre todo al principio, en el trabajo inicial con la maqueta y en los primeros ensayos, siempre me atrae contemplar cómo las cosas y las personas en la escena no se definen solamente por sí mismas, por su aspecto o función, sino que son a la vez definidas por la escena misma, por el negro...
En la Sala Beckett

En la Sala Beckett

En el ámbito de la cultura en general, y en lo que se refiere a teatro en particular, la política institucional suele seguir una estrategia de hechos consumados que muestra una marcada tendencia hacia el escaparatismo, hacia las actividades que proporcionan un cierto prestigio inmediato, pero que contribuyen en escasa medida a la creación de...
Las agonías del tiempo

Las agonías del tiempo

Lo teatral nunca ha tenido que ver con las palabras “espectáculo” o “espectador”. Lo teatral se refiere, directamente, a las palabras “presencia” y “ausencia”. Quizás lo específico del sentimiento teatral se produzca allí donde algo venga reconocido simultáneamente presente y ausente. Algo está ocurriendo ahora, pero fue en otro tiempo; algo sucede aquí, pero es...
Petits teatres i transhumància

Petits teatres i transhumància

1. Parlar de progrés, referint-nos al teatre o a qualsevol àmbit de la creació artística, ens introdueix de seguida en un teixit espès d’ambigüitats i de contradiccions. Què podria significar aquest “progrés”? Un procés de millora en el sentit d’aproximació a un ideal? Una millor adequació a una determinada finalitat? Però si aquest “ideal” (estètic)...
El Teatre Íntim

El Teatre Íntim

El Teatre Íntim és un projecte teatral posat en marxa l’any 1898 per Adrià Gual i un grup d’amics amb la finalitat bàsica de promoure un teatre modern a casa nostra. Una iniciativa cohesionada per la ferma voluntat de sotraguejar la inèrcia dramàtica de la Barcelona del tombant de segle. Com totes les empreses d’avantguarda,...
El Caracol y la Sala Rex (1928 - 1929)

El Caracol y la Sala Rex (1928 – 1929)

Tras el Teatro de la Escuela Nueva (1920-1921), El Mirlo Blanco y El Cántaro Roto (1926-1927), Cipriano de Rivas Cherif, poco antes de su incorporación al teatro comercial como director sucesivamente de las compañías de Irene López Heredia, Isabel Barrón y Margarita Xirgu, creó en el otoño de 1928 un nuevo grupo de teatro, El...
Teatre Experimental Català: Història d'un projecte singular

Teatre Experimental Català: Història d’un projecte singular

I Sorgit de l’experiència de l’ADB el novembre de 1962 es constitueix el Teatre Experimental Català (TEC), sota la direcció inicial de Francesc Balagué, que havia dirigit l’Agrupació Paràlisi (1960), de Josep Rabasseda, Tècnica de Cambra (1961), de Manuel de Pedrolo, i La Simbomba Fosca (1962), de Baltasar Porcel. El TEC, que arribà a dependre...