"història de les arts escèniques"
Desengranando el circo

Desengranando el circo

Conversa entre la creadora i investigadora circense Vivian Friedrich i el també creador i pedagog Johnny Torres, mantinguda en diferents espais entre 2017 i 2019, en què reflexionen sobre el concepte de dramatúrgia i la (im)possibilitat de definició del circ contemporani, que aposta pel compromís amb la societat, allunyat tant de la idea més tradicional i convencional del...
La veu del cos-que-dansa

La veu del cos-que-dansa

Bojana Kunst ens parla sobre el canvi que s’esdevé en la dansa a principis del segle XX, quan el cos-que-dansa deixa de ser un cos obedient per empoderar-se i entrar en un nou paradigma de representació. Així mateix, la filòsofa i dramaturga eslovena reflexiona sobre com aquest canvi impulsat per la dansa contemporània ressona en...
Ramon Simó a la llum dels clàssics

Ramon Simó a la llum dels clàssics

Vaig conèixer Ramon Simó quan ell estudiava els últims cursos de Filosofia i jo havia acabat de crear el Grup de Teatre de la Facultat d’Història (UB). Tot just havia preparat un primer i modestíssim espectacle...
Nòtules sobre el teatre i la guerra: ni meravella, ni míting

Nòtules sobre el teatre i la guerra: ni meravella, ni míting

«La guerre viendra (peut-être), et les dramaturges que nous sommes songeront au théâtre, et s’interrogeront: quid de notre art dans le fracas des bombes? et pouvons-nous prétendre à quelqu’autre rôle qu’à celui de bouffon des faiseurs de guerre?» CORMANN, 2003: 29   1 L’escriptor català Frederic Pujulà Vallès (1877-1963) fou testimoni, com a soldat de...
Ritual i dramatúrgia neomedieval. El cas de Dimonis (1981), de Comediants

Ritual i dramatúrgia neomedieval. El cas de Dimonis (1981), de Comediants

RITUALS Per què rituals? «La funció del veritable teatre és ritual, per exemple, combatre les forces tiranitzants. Té a veure amb la decisió d’estar amb les forces positives i no negatives. Un teatre de les arrels per a explicar-se qui és un, a quina societat pertany», amb aquestes paraules definia el premi Nobel de Literatura...
Els marges de la marginació: el teatre burlesc català del segle XVIII

Els marges de la marginació: el teatre burlesc català del segle XVIII

El segle XVIII és un segle que mira de regular-ho tot, l’oci i el negoci; des del luxe i la indumentària fins a les persones que poden assistir als cafès o els símbols de la cortina del teló de boca. Entre les elits, tothom està d’acord amb el capellà del Quixot de Cervantes quan, contra...
La quimera de la tragèdia

La quimera de la tragèdia

I Tragèdia contemporània. La simple enunciació de l’expressió espanta una mica, és com si veiés caure al meu damunt vint-i-cinc segles d’història. És com si es presentés en un puny, de sobte, tot l’embolic de preguntesi problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps. Per aquest motiu, i per ordenar una mica...
Ramon Vinyes i el discurs literari teatral a la primera meitat del segle xx

Ramon Vinyes i el discurs literari teatral a la primera meitat del segle xx

UNA TRAJECTÒRIA DE MIG SEGLE Pocs escriptors com Ramon Vinyes i Cluet (Berga, 1882 – Barcelona, 1952) ofereixen dins la seva dilatada i polifacètica trajectòria una preocupació tan pertinaç per la recerca del que convenim a anomenar modernitat teatral i, alhora, una constant cautela envers els perills que comporta aquesta cerca. El Vinyes que la...
Sirera: tessel·les d’una escriptura

Sirera: tessel·les d’una escriptura

[1]   1 Dramaturg, traductor, crític, narrador, gestor teatral, guionista de televisió i tantes altres coses, amb més d’una trentena de títols publicats i estrenats, algun dels quals ha estat traduït a vuit idiomes… L’obra de Rodolf Sirera (València, 1948) se’ns apareix avui dia com l’escriptura d’un corredor de fons. Cal recordar que un dia,...
Molins inèdit

Molins inèdit

L’art és solament una forma de viure. «Cartes a un jove poeta», de R. M. Rilke Sóc un artista. I un artista en el límit, com tot autèntic artista. «La música de les esferes», de Manuel Molins [1] 1 Les peces inèdites de Manuel Molins escrites els darrers vint anys (1985-2005) ofereixen un ventall de...
Què té de particular escriure per al teatre a Alemanya?

Què té de particular escriure per al teatre a Alemanya?

Escriure sobre el fet d’escriure és una cosa difícil —de la mateixa manera que el teatre sobre teatre és una qüestió molt complicada—, probablement arreu del món. El que m’agrada d’escriure per al teatre és això: que l’art dramàtic sol anar lligat a un lloc i als seus habitants, a un idioma, i que malgrat...
Elogi de la gorra de cop

Elogi de la gorra de cop

Ja no és cap notícia que l’escriptura dramàtica contemporània disposa ara mateix d’una certa bona salut en els teatres occidentals, després que alguns significats clarividents n’anunciessin la defunció. Defunció que per altra part no s’hauria pogut evitar si s’hagués acomplert el veredicte d’aquells clarividents que creien —pobres il·lusos— que la cultura arribaria a ser defensada,...