"gèneres teatrals"
Aceptar la catástrofe, celebrar el azar

Aceptar la catástrofe, celebrar el azar

Imaginemos una escena en la que un hombre va caminando tranquilamente por la calle una soleada mañana primaveral. En ese agradable paseo se deja llevar por la paz que le sugiere la luminosidad del sol en su rostro, la sosegada brisa, las flores en los balcones y las risas de los niños que juegan en...
La quimera de la tragèdia

La quimera de la tragèdia

I Tragèdia contemporània. La simple enunciació de l’expressió espanta una mica, és com si veiés caure al meu damunt vint-i-cinc segles d’història. És com si es presentés en un puny, de sobte, tot l’embolic de preguntesi problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps. Per aquest motiu, i per ordenar una mica...
TRAGÈDIA CONTEMPORÀNIA: una petita enquesta

TRAGÈDIA CONTEMPORÀNIA: una petita enquesta

A l’hora de delimitar l’àmbit de discussió per al dossier d’aquest número, PAUSA es va plantejar el sentit i la vigència de conceptes com ara tragèdia contemporània, sentiment tràgic contemporani, catàstrofe o caos. Damunt la taula, quedaven preguntes com ara aquestes: – Quines propostes d’escriptura dramàtica contemporània ens acosten a la idea tràgica? – Quins...
Ramon Vinyes i el discurs literari teatral a la primera meitat del segle xx

Ramon Vinyes i el discurs literari teatral a la primera meitat del segle xx

UNA TRAJECTÒRIA DE MIG SEGLE Pocs escriptors com Ramon Vinyes i Cluet (Berga, 1882 – Barcelona, 1952) ofereixen dins la seva dilatada i polifacètica trajectòria una preocupació tan pertinaç per la recerca del que convenim a anomenar modernitat teatral i, alhora, una constant cautela envers els perills que comporta aquesta cerca. El Vinyes que la...
AVINYÓ 2005. El text de la imatge

AVINYÓ 2005. El text de la imatge

«No hi ha teatre al Pati d’Honor del Palau dels Papes.» L’edició del 2005 del Festival d’Avinyó encara no havia començat i ja es preveia que estaria envoltada de polèmica. Des de la presentació de la programació, que va tenir lloc a l’alta esfera parisenca de l’art contemporani, el Palau de Tòquio, crítics i professionals...