"forma i contingut"
Violència de les formes, formes de la violència: el teatre de debbie tucker green

Violència de les formes, formes de la violència: el teatre de debbie tucker green

A partir de l’estudi dels textos dirty butterfly i random, Mireia Aragay analitza els elements de violència formal que la dramaturga britànica debbie tucker green desplega a les seves peces. Posant-la en relació amb el pensament de figures com Judith Butler o Jacques Rancière, Aragay desgrana la utilització que l’autora britànica fa d’elements dramatúrgics com...
Qui sempre té esperança mor cantant. (Aparença i realitat al teatre contemporani)

Qui sempre té esperança mor cantant. (Aparença i realitat al teatre contemporani)

Sobre el paper performatiu de l’autenticitat. Peça teatral Schwarzes Tier Traurigkeit (Animal negre tristesa) d’Anja Hilling.
Ideologia i teatre postdramàtic

Ideologia i teatre postdramàtic

Per damunt de tot, el teatre no és ni el lloc ni el mitjà per transmetre una ideologia, ni per difondre unes ensenyances o un punt de vista. L’època en què el teatre es considerava un focus d’alliçonament religiós, polític o de moralitat burgesa, hauria d’haver passat a la història. Sens dubte, en moments crítics...
Los escondites de la señorita Ideología

Los escondites de la señorita Ideología

Dicen que a la gente de teatro nos gusta jugar. Y hay quien afirma que el teatro es ante todo un juego. Esta idea no es nada nueva; si hacemos un repaso general de la historia del teatro, encontraremos épocas donde el teatro representó, sobre todo, un elemento lúdico para los ciudadanos: en Roma, por...
Notes sobre la fragmentació en el drama contemporani (I)

Notes sobre la fragmentació en el drama contemporani (I)

El procés de recerca formal en què se submergeix el drama d’ençà de les acaballes del segle XIX se’ns revela, avui, en una escriptura essencialment «fragmentada». Diversos teòrics i dramaturgs han posat l’accent sobre aquesta qüestió. Val la pena destacar, a França, les aportacions del grup de recerca sobre la Poétique du drame moderne et...
Enzo Cormann: Elogi de la ficció

Enzo Cormann: Elogi de la ficció

1. “Jo veig en principi el teatre com un ritual de socialitzat. La gent es reuneix per assistir al moment a  l’espectacle de la seva pròpia condició humana, representada per actors de carn i ossos.” No hi ha res d’essencialment nou en aquesta frase d’Enzo Cormann, si no és la gosadia de proferir-la en un...
De l'opacitat i la transparencia a «Desig»

De l’opacitat i la transparencia a «Desig»

EN QUALSEVOL text literari, la paraula genera una imatge; una imatge mental produïda en acte privat de la lectura. Aquesta figuració, en un sentit global, és el resultat d’algunes operacions diguem-ne combinatòries entre significats diversos. Per exemple, el signe teatral, en relació directa amb d’altres signes teatrals, no respon només a un únic pla de...
El tractament de l'espai en el teatre de Sergi Belbel

El tractament de l’espai en el teatre de Sergi Belbel

L’ESPAI ficcional (o, per ser més precisos, espai-temps ficcional), és una categoria, un gènere, susceptible de ser entès només des de l’abisme que el separa de l’espai real. Es tracta “d’allò que no és”. En aquest sentit, espai ficcional no és un “lloc”. El “topos” platònic, ideal i intangible, resulta massa just de mides per...